una escena

la flor del blanc i negre
arrencada del desert
sorprèn sense avís
el desig impúdic
de trencar els cartílags
intuïts del sexe tendre
un tronxo de bleda
caminat per un cargol
d’aquells de pedra
és sorprès per una mirada
que caldria comptabilitzar

gat poeta

a bout de souffle

has vist un color esclatar contra la vesprada
has vist una vesprada apagar-se contra un cendrer
has vist un cendrer volar des d’una finestra
has vist una finestra amb una llum encesa
has vist una llum encesa acariciant una cara com un préssec
has vist un préssec que plorava amb ulls de dona
has vist una dona mirant-se a un mirall
has vist un mirall a casa teva

utilitat de pells

semblava el motlle intern de cada moviment extern.
Herman Mellville, Moby Dick.


dansa per a mi
i em faré pobre
toca’m amb l’ala fina
dels teus tremolors
mira’m dins
a un centímetre
de la mort
quan t’escorris

-

ell no parava de treballar
la mirada oberta al mar
els dies de vent de dalt
turgeniev és el paisatge total
tot és molt difícil
si l’angoixa
es mira des del mig dels angles
petita meua de sempre
ets la mirada imperfecta
coberta d’un tel de vesc

-

si lluny surt un ull de sota la manta
en el moment exacte de l’orgasme
com pot un home no deixar-se endur
si tota dansa és felicitat
inversa salvatgina del desig
els homes mortals com jo
ens aboquem a l’esborronada
i mai no comptem els quilòmetres
menys encara si la bellesa
segueix sent l’única divisa
per distingir enmig de la gentada
la veritable arrel del desig

-

ah, el meu parís:
la llibertat d’imaginar
en aquesta època...
és necessari erotitzar
cal veure la dona enmig d’un triangle
el desig de l’home que estima
encendre totes les possibilitats
i no pagar cap de les denúncies

-

no has desitjat el pecat
però el pecat et cerca
perquè l’estimis

-

mai no s’equivoca
d’un pas en fals
n’explora la perfecció
el deliri del ventre
són bombolles conjuntant-se

-

tota tu t’encens
de mi t’encens de tu
tota encesa tota tu
tota plena de pena
encesa tota de mi
feta pena i tota plena
de tu de mi tot a toc
de foc d’espurna
tota tu feta foc
tota pena plena
tu tota i jo tot
i enmig dels dos
el foc

-

descobreix que pot estimar un altre home
no solament ha fet l’amor
ha estimat un altre home
alhora
viatja sola
es troba amb homes
agafa distància
agafa solitud
fa l’amor durant molts anys
t’estimo i no crec en la vida
tot està perdut si els pedaços
es compren a mida

-

pots creure que l’enginy
et farà guanyar curses
que la bellesa t’anirà per davant
que pots veure venir la pluja
des de la cintura al vol
t’empara la crueltat del conjunt perfecte
les anques de deessa
contra les que deixar anar
tot el còmput de material sensible
creu lo que vullgues
ja he vist la llanterna premonitòria
assenyalant un camí que resguardava
la malva-rosa dels teus calcetins

-

era la persona:
la seva veritat
cantava com una pedra pintada

L'HORA DELS VERSOS

L’hora dels versos a vegades
durant les mirades
i les consignes de tots els mesos
empentant-se
arrossegant-se
excloent-se cada sensació
i totes les punxades
ningú t’espera a l’aeroport
de les imatges
sobretot perquè mai has agafat l’avió
del paradigma no
de la sang a la boca no
de la terra conreada a vegades
durant les mirades i els excessos
potser que sí
és igual
ja no te’n recordes
l’hora dels versos

-

ets patidor de mena
ets la mena de poeta
que sense arribar mai a ser-ho
ha d’escriure per sobreviure
ets la mena de condemna
que compleix l’anacoreta
que sense arribar mai a ser-ho
ha de viure per saber-se lliure
la distància que us separa és
l’ànsia de la carn
el parany dels giravolts
carnissers
la misèria d’un vespre de dilluns
i un matalàs

-

l’hora dels versos
t’acassa
t’assetja
totes les hores són l’hora dels versos
l’hora de la fel retornant-te
l’hora de l’escopir poesia mirant a totes bandes
l’hora de la guerra i dels ostatges
l’hora fotuda del tedi
l’hora gloriosa de la carn
ah, la carn
ningú és més carnívor que jo

-

l’hora dels versos
potser un engany
l’oasi que s’amaga a la muntanya
serps i poetes
rosari de carn
amb novenes venials
els genitals totals
és l’hora propícia
per la lletra
potser l’hora de l’escrúpol
del pintallavis en un got
l’hora de les turistes
amb tendència al càncer
potser l’hora dels comunicadors televisius
l’hora de les ballarines ensangrentades
per la sodomia amb ulleres trencades
potser l’hora dels robatoris de carteres
i de les línies fines d’adulteris
i de les cambres d’uns hostals
on es troben els organitzadors
d’un atemptat
potser l’hora de les rameres africanes
fent petar globus de xiclet
plens de semen
o de sal o de sabó econòmic
i també l’hora de la inconsciència
i l’hora del futbol
l’hora dels taxistes esmorzant
i l’hora del camí a l’aeroport
l’hora de marxar
i l’hora d’asseure’s al wàter amb una llibreta i un llapis
i l’hora de la solitud
i totes
i cadascuna de les hores
i l’hora que una mare
diu que ho és
i l’amant es deixa caure nuet
sobre un foutón folrat de vellut vermell
ple de taques i botanes
i l’hora d’agafar el fill als braços
i l’hora d’agafar el llibre als braços
i l’hora que t’han de tallar els braços
i la totalitat de les hores
i l’hora de fer tornar més verge
que mai una adolescent

l’hora de l’atac de cor
a l’hora d’escriure

potser s'arrenca i marxa volant

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme