nohihadequè

fins aquí

2010-09-22T03:04:00.000+02:00

El punt final (o inicial):
com que no em suporto, me'n distancio.
Fins el proper encreuament!
Aquest bloc va dedicat a Laura, Montse i Mónica.

I a la resta d'empremptes que em delaten.

I a la fàbrica de misteris.

I a la màgia constant.

Consulteu els oracles!

TANCAT.

colomí que estripa una idea

2010-09-19T20:57:00.002+02:00

Per tornar a ser com era

he aixecat una presó,

m'hi he tancat amb cremallera

i he llençat la clau al foc.

En una illa despoblada

m'hi he trobat al cap de poc

sense entendre què passava

i era jo que estava sol.

No volia exactituds?

Allò era viure en una esquerda!

Ara entenc alguns caràcters

que amb l'amor fan com els vàters:

per arribar a la pulcritud

abans desaigüen la merda.

incògnita

2010-07-30T13:44:00.001+02:00

"Tenies les mans petites

i algunes pors

concretes

i fosques."

Andreu Vidal

m'hi jugo lo que vulgues

que al caire del rovell

del nostre amor

ni els tus besos són de ferro

ni tens les bales tan dures.

si les fruites són madures

les collim o què cony passa?

si no m'erro la cuirassa

ja duu dies al desterro:

no és tan bell el que tenim?

potser enlluerna un pèl massa...

i les ulleres de sol

totes plenes de tarquim...

¿si abans era jo qui callava

ara ets tu qui duu mordaça?

al marge

2010-07-30T13:05:00.000+02:00

'-Saps, les explicacions...'

Drieu La Rochelle

escric

per no

parlar escric

per no callar escric

per parlar escric

per callar

escric

opening

2010-07-13T11:39:00.000+02:00

al final de l'escapada

va engegar tres trets

i un va matar l'uniforme

a contrallum

la imatge de bellesa

tètrica u esquiva

queia poc a poc

esquerdant-se

com l'amor a tres bandes

igual de meravellosa

que els passos de ball

d'una adolescent

amb pijama estripat

per una de les ratlles

el poema perdut de l'agost altre

2010-07-06T01:41:00.000+02:00

-Els homes són iguals- deia el vell Dodu entre dues estrofes [...]

Gerard de Nerval

però els dies

desgravats de les faccions

de tots els homes

els grams de menys

de suar secrets

descosits

la mida de les claus

que arrosseguen

no és la mateixa:

els homes són iguals

fins que es ratllen

s'ataquen

o es deixen endur

per la carretera desvirgada de fonemes

inventen llengües sinestèsiques

escriuen amb núvols de mapa meteorològic

fogueres fines

fins al fons frondós de la fornera

que s'esdevé solquejat

per semalers somerencs

copsadors del fet diferencial

perquè la diferència

és just aquest moment

de reflexió

(la)

cafè

2010-06-25T00:28:00.000+02:00

oh, si hom sentís les guitarres!

les guitarres obscenes!

les de la guerra

d'anar per terra

sense penes

ni amarres!

somicoi (o repetir el prec del "som-hi, coi!")

2010-05-20T12:24:00.000+02:00

Ni em sé les fonts d'energia
ni on tinc els fonaments
ni quin propòsit em guia.

Enric Casasses

Vull dir que, a vegades,

quan tornes de les fires,

res és bonic del tot.

Si véns dels cavalls lluents

o de plorar per la bellesa

o has dormit nu al mig d'un delta,

res pot ser bonic del tot.

No s'ha de tornar mai de les fires,

que llavors és quan vols ser cavall

i renillar perquè saps ta natura.

MODERNISME

2010-05-12T10:10:00.001+02:00

(dues

llavors nues dins d'un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire)

Gabriel Ferrater

camines de nit

en nit

per la fosca del voler

que véns de la casa del desig
i tothora és estiu

trencadís

no més mai em vulguis

pituïtària promíscua al suador de les ninfes

2010-03-20T21:54:00.000+01:00

la gran festa del perfum:

l'amor s'esmuny

endins del nas, el cor retruny

i dins del puny duc una gesta

que no resta ni un matís

a la conquesta.

l'escarbuny

que queda encès ho fa palès,

l'amor és pesta.

a les falles!

2010-03-11T19:05:00.002+01:00

Era més puta que les gallines,

la xicona: diu que si anava al mercat

i els botiguers li triaven els ceps,

li guardaven els naps,

i de res feien estreps

car en tancar la botiga

la valenta concubina,

calenta, com una fura,

es deixava penetrar

per damunt de la verdura.

L'endemà, com cada dia,

les senyores de la vila

trobaven la fruita pansida,

moixa, tocada, envellida, groguenca, picada,

deslluïda, tota ella rosegada, entumida,

i la síndria de temporada

una de les mestresses

la va trobar... foradada.

fauleta

2010-01-24T13:03:00.002+01:00

allargant el temps entre pas i pas
vam nar sortint l'un de l'altre
vam deixar entrar-hi el vent
jo no sabia on mirar
tu per primer cop vas fer
d'agulla boja de la brúixola
i ens vam acabar de perdre
perquè et seguia.

ambient intern /ocell en pràctiques

2009-11-26T01:48:00.000+01:00

MÉS QUE ESTRANY, ALIÈ; MÉS QUE OBJECTE, SUBJECTE; SOBRETOT LO PA, ABANS QUE RES, LO PA, RESCABALAR LO PA

2009-11-20T18:56:00.007+01:00

"lleva son jui que, si molt és durable,

cercar los ports, més que aturar, li val"

Ausiàs March

He estat un bon amic

per a tu;

he calmat LA TEUA DESGRÀCIA

endreçant LA TEUA VIDA

plena de COSES BUIDES

(tan plena I, TANMATEIX,

de coses TAN BUIDES).

També he provat de fer el puzle,

no de muntar-lo,

que d'això en sé molt:

de construir-lo,

de fer un dibuix net,

unes PECES NOVES I

una altra manera de jugar.

Però no he conegut

eines tan FETES MALBÉ

com les que he disposat

ni he entrat mai a un taller

tan desendreçat,

DESESPERADAMENT solitari

tot i les finestres

obertes de bat a bat.

M'ha anat tan malament

que he hagut de fugir

a ple dia i amb mans ESCORÇADES.

Ni puzle ni res:

a cagar a la via.

Que cadascú agraeixi

el que li toca:

Deixo la feina d'il·lusionista.

canari i grisú

2009-11-16T17:47:00.003+01:00

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Gabriel Ferrater

us voleu arriscar
i no sabeu res
dels doblecs del cos,
de les convulsions,
dels camins desconeguts:
aneu pel passadís obscur
brandant un ganivet,
foragitant les ombres més denses;
penseu que l'embocall negre
us fa crèixer el nom.
tot això és una bona merda.
estimeu com bojos!
sabreu què és el risc
quan, vulguent aixecar
el ganivet de nou,
descobriu les vostres mans
de mantega
totes pel terra fetes
flors marcides per la por.

només ressuscito mansament

2009-11-08T23:52:00.007+01:00

té

ara ja no et vull
però

ai com t'he volgut!
fins i tot quan et veia

abandonada a les dents de les bèsties

et besaria els palmells
i t'escopiria a la boca.
m'agrada esperar una manta
quan estic amb tu:
jeus tan bé després de la cacera!
(ep, desmemoriat,
aquesta raó no és nostra!
no ho veus?)
(tanta ciutat
i jo neda que neda
amb la roba posada )
-he pensat avui
matar un contrabaixista
xiulant música de crim-
però vet aquí
que l'ocell lira
ha descobert abans el seu cadàver
i se l'emporta
i com no porten els mateixos diccionaris
se li indigesta i no pot volar
agafa rigidesa a les ales
i el caçador ha vist la presa
sacsejar-se des d'unes dents

ha sentit por per primer cop
i s'ha fet cristià

(em moro de tu

de falta de flors al pit)

de voler-te
a no volar
sense sospites

no com de volar

a no voler-te

que hi ha una copa i prou

trencada

si vols

abans ho feia així

2009-10-30T00:21:00.003+01:00

"Posa-li comes i punts
a aquesta angúnia."
Gullem d'Efak

un mur diu que no et separa s'hi enganxa anuncis i s'hi deixa plorar a l'hora del sol dòcil la mateixa hora d'un dia diferent que obre la manta i t'hi fa cabre-hi és la cosa inesperada que fa foguera però hi cou carn comprada crua la gent al carrer no t'agrada a vegades però és com viatjar l'aprenentatge és com perdre's al bosc d'arbres caducs a la muntanya amb data i tot que ja ha passat segueixes dius menjant et planteges dius si el límit real és el que tu fas o si el trobaries darrere el tanc nuclear que et barra el camí de sirga recorregut abans arrossegant coses illa amunt que ara s'homenatja lliure i res ni ningú ha matat l'esposa abans que la fam d'aranya vermella trigués a arribar s'esperaven trets de matinada cruixides de fusta a mitjanit gemecs ofegats amb el coixí de migdiada semàfors en taronja gestos amb el braç perquè passin i avancin soldats sense excuses de no voler seguir el ritme no és el teu punt fort per això fas el camí sol amb les mans a les butxaques el cap dins el coll de l'americana els cigarrets a la porra i molta medicació indicada per a casos com el teu els casos de l'amor de fang car no pot ser d'una altra manera si véns d'on véns creus allò de la costella perquè sents un buit al pit si el mur es fa més gran si els anuncis no els suportes si a la manta es fa l'estiu i desapareix

faula primera: isop dorm baix d'un pont

2009-10-25T10:54:00.002+01:00

"Som joves. No sentim cap pietat

pels silencis passats, i tenim pors

dels altres que ens distreuen de les nostres."

Gabriel Ferrater

no m'agrada el teu joc

i m'hi fas jugar com a un amic

no m'expliques les regles

i em castigues si la meva partida no és bona

oh, roïna! busca el partenaire idíl·lic!

busca'l entre els meus molts amics

que se t'ofereixen

busca'l entre els teus pocs amics

que ja coneixen el teu joc

busca'l fora dins endavant i en el passat

arrisca't de veres i aposta-ho tot

per aquell que duu la màscara

i no t'espantis si

quan l'hi treus

té la meva cara.

odisseu no creu en ell i munta un casino

2009-10-25T03:00:00.003+01:00

ateu

ateu de tu

que de mi

mai me n'he cregut

ni un borrall

ni de res

que no m'he

empassat mai cap purga

car no l'he volgut existir

perquè sí

perquè tots en tinguin una

no però

un dia que no saps quin dia és

la tauleta s'omple de preguntes

i no pots sortir de casa

si no les contestes totes

o fas una cursa

per saber qui escapça qui

i quant ha costat la partida.

resolució

2009-10-25T02:56:00.002+02:00

si no fos

no seria

no aniria

ni jo

a aquell lloc

on m'esperes

quan m'esperes

on t'esfigues

quan ta figa no fa ídem

el lloc de la X al mapa.

però sóc

i he de ser

i he d'anar-hi

i el lloc no és fet per esperar

per això no et trobo

ni t'esfigues

més aviat t'esfumes

o no hi has entrat mai.

massa ego

2009-10-25T02:48:00.005+02:00

"que l'estructura

de l'univers banda d'aquí

són dues mans avall mirant avant

obertes en un què hi vols fer si

sóc així"

Enric Casasses

Tinc l'edat exacata de mentir

i sóc qui sóc perquè menteixo.

Sóc on sóc, sobre una mentida,

i tinc l'edat exacta de mentir.

I tot lo que digui serà mentida,

perquè estic obligat a mentir

i vull mentir i menteixo.

Tot és mentida lo que dic

i tinc l'edat exacta per fer-ho.

I aquest poema la tindrà sempre.

blablabla causa-efecte

2009-10-25T02:30:00.003+02:00

quan parlen sense saber què
o quan escolten perquè sí
perquè els fa educats
tot i que no saben què escolten
i es forcen a mentir després
(i mentir és la forma més
despreocupada de ser un imbècil)
a la part dellà de la ciutat
s'embolica un nus de boira
amb les mans fredes meves
de l'espant concret
un altre cop aprenent a encaixar
novament grumolls enverinats
metereològis
tot i que lluny
molt lluny de lo que jo entenc
com a raó
i tots en tenim de raó
jo sóc qui en té més
i m'equivoco a cada punt.

Números vermells

2009-10-25T02:19:00.006+02:00

Toca ballar sardanes

nus

nusos de carn quan toca punta

toca taló toca no ser

(apretar els ulls)

toca tocar a fosques guanyar tenebres

no gens sòlides

prémer botons vermells

soltar aigua riu avall

i dir MENTIDA.

I quan

alliberats

el nervi viu de la veritat

quedi al'aire com una corda de cello

haurem de passar-hi corrent

com si travesséssim

una línia de meta:

CRIDIN LA CAVALLERIA

QUE M'ENVOLTEN INDIS

AMB NAVALLES

I DONES PRECIOSES.

(mentidamentidamentidamentidamentidamentidamentidamentida)

Tarda sobre l'strada

2009-10-22T11:34:00.012+02:00

"-És que no s'aturen mai de moure's?-digué Chloé [...]

-És que no són sempre els mateixos -digué Colin."

Boris Vian

Ens partíem el cap de meravella

a cops contra el pit

i, el delit,

refugi a mig fer,

venia de massa lluny

per arribar a temps.

Era una punta d'estrella esqueixada,

un barret volant al vent;

la gent més assenyada

escapçava la baralla

a les taules dels cafès.

Amb tot obert, mirant amunt

passaria un altre cop

aquell vol d'estornells:

"I què vol dir el color que s'emporten?"

"Vol dir, l'hivern que ens agrada."

"Vol dir les freixures del voler."

"Vol dir els pronoms i els possessius."

"Vol dir un tren fent marxa enrera?"

"Vol dir tota Europa parlant de nosaltres per un escàndol."

"Vol dir una fletxa a tota velocitat..."

"...foradant la mà d'una venedora de flors en blanc i negre."

"Vol dir un plat negre ple de sal sobre una allau de neu en una muntanya vora el mar mort."

"Vol dir córrer molt, però no del tot."

"Vol dir marxar, marxar..."

"Marxar i que t'esperin només coses de plàstic?"

"No!

Marxar i no portar regals."

"Marxar i no anar a Xina, per exemple?"

"Vol dir dinamita alls turmells.

Vol dir cop de dalla als genolls.

Vol dir sorracada a les segineres."

"Ah! Els ocells vols dir?"

"Sí".

"No ho sé del cert.

Em pensava que ho sabries tu".

"Només han passat uns mesos

però la saliva indigesta."

"Mira'ls, ja tornen."

"Tapa't, corre".

Bullshit

2009-10-20T12:48:00.003+02:00

"Hi ha tanta pau en tu, hi ha tanta guerra"

Maria Mercè Marçal

el meu amor

de fang esvelt i fresc al coll

estival d'un amor voladís

i cobejós de l'amor mateix

l'amor obscur

que celen els calaixos

l'amor aquell primer que torna

armat amb motosserra

sota mil formes d'amor

i fa la guerra de la carn

per amor

a la vida.

Desubicació però epicentre

2009-10-06T10:23:00.010+02:00

un llop té set, poll nu:
llepa la pell,
adés seda
ara pi, i para.

tipa'l a pit,

arrapa-li tot i la parra!
a sac, a l'alber, s'és rebla la casa.
i ser o rimini o roma, l'amor, oi? ni miro, resi.

ser o no res.

Bec d'alena

2009-09-25T17:44:00.008+02:00

El vent quan surt del bosc
va tot podrit de queixes.
Gabriel Ferrater

No caldrà, eh que ho saps?
No, no... L'ungla és blava pel trepig
o la pressió,
diria un expert.
Jo, un poc blau... Sí, ja ho sé
que m'endocilo.
Permet: restituïm la partida.
Ara torno a tenir municions,
projectils, destrals.
Els temperaments insofribles
ressequen el càncer de l'amor.
La mentida és... Deixa-m'ho dir, eh?
La mentida és...
és aquesta paret preciosa
que mossego per no cridar.

territori militar d'orenetes novelles

2009-09-25T02:58:00.004+02:00

"Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària"
Montserrat Abelló

just quan fa cara de pallasso
que m'embranco tot de calç
s'assedega la llenguada
en baranes de combats

INSISTÈNCIA

velocitat de la carn
denúncies al tallant de la navalla
feridetes alegres
que s'exposen obertes

EN VERMELL

cal recordar les piles de la motosserra
de fer trossets les ombres
abans que els soldats de l'acadèmia
marquin el pas que cal passar

UN FORAT D'AGULLA TÈRBOL

Ocell al cel

2009-09-16T14:29:00.007+02:00

A la muntanya russa
on tinc la casa
les aranyes són tan fines
que un quan les veu
no sap si les imagina.
No ho sap fins que la més nina
d'una revolada clava un mos
coent com ganiveta de foc
i la muntanya puja i baixa
en ple deliri de verí.
I la casa,
finestres obertes a l'aventura,
sóc jo mateix volent un món que gira.

Aratori

2009-09-02T13:16:00.005+02:00

A Pau Vadell, Jaume C. Pons i Joan Tomàs Martínez

“Tot està viu, gent, electrons”
Enric Casasses

des del dia de dir
coses curtes com cosides
vaig voladís vogant
fiblades fosques fora fiascos
m'entortolligo mesquí
no només nits negres
sinó sines
de desig dual
lluents llampuguejant lleteta
dolça de dents
que quina queda
sona sempre si som sords?
la línia límit la labora
igual i incisiva
talment tots tutejant
i intactes insistim intemperants

Atrabiliari

2009-09-02T00:14:00.004+02:00

"Cuca de llum, claror suau, qui t'ha donat el teu fanal?"
Cançó popular infantil

potser no m'aguanto els pets
diuen
que a vegades és com si el cervell
perdés sípies i llamàntols
m'ofenc amb desimboltura
però m'entenc lo mínim
i aleshores verdejo pels testos
que les veïnes han plantat
desencreuo carrers tothora
simplifico al màxim les neveres
estossego a la cara d'un gelat de confitura
que m'apar una turista esbravada
i anguniejo els mercaders de medecines
que remenen pèls per les catifes
sóc l'eriçó enamorat dels pèls en punta pel fred
a l'hora de l'estrés màxim
que no arriba el codillo
i els pardals s'agiten de gana
agrumollant-se contramatrius

Antihorari

2009-09-01T23:59:00.003+02:00

l'hora dels versos
esgarrapa
estira
mossega
es relaxa
s'indigna
ataca
prem
afluixa
respira
es pira
es contreu
resisteix
vocalitza
investiga
s'escorre
es desmaia
s'implica
viatja
menteix
simplifica
crema
mata
es panseix
reviscola
i sacia
els nervis afamats
de desfetes
i desquicis

Sectari

2009-09-01T23:45:00.002+02:00

"Cua de serp, l'alba, s'atansa amb pas de somni."
Josep Palau i Fabre

què vols que en faci jo de l'alba?
embolicar-la cada dia per regal
embafa més que la silicona
i amb les mans lligades costa
acosta't i tapem-nos-hi
el paquet que se'l quedin altres
sempre ha estat buit
com quan un presentador de telenotícies somriu
el món s'estira com un gargamella de plàstic
i
tres i tres no funcionen massa

Breviari

2009-09-01T23:33:00.003+02:00

"Jo et besaria el ventre com una immensa galta,
i tu em demanaries que te'l besés per dins."
Josep Palau i Fabre

que sí
que les aranyes
que el fil de seda
que el cotó
que sí
que l'aigua
que el coit
que la purga
que sí
que el girar
que la molsa
que el perfum
que sí
que el temps
la sorra
els blaus
sí
vencerem amb les espases oscades
i els talls seran dificultosos

Mostrari

2009-09-01T23:12:00.002+02:00

"Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en el fems. "
Josep Palau i Fabre

si m'has vist
deixant-me caure
per la borda
esqueixada
ha estat per caure sobre flors
per fregar-me
els ulls amb camamilla
per fer sentir-me a la boca
de nou mel salada
si m'hi he llençat
és perquè el barco cremava
perquè els ulls de bou miraven
sense deixar temps
per l'estima sobre la llàstima
si he capbussat el nen més petit
i l'he deixat convertir-se en peix
sense paraules
tot escata lluentejant
és per l'anar i tornar
del mar
que fa el que jo he volgut ser
sempre
si en algun lloc del món
dic que m'he perdut
en altres móns
en trobareu inèdit

Cartes a la Molinera (2) -Setembre rural i intransferible-

2009-07-29T14:03:00.006+02:00

"la verdad, que tengo momentos de debilidad."

Andrés Calamaro

però tu que has trencat la closca nova

amb tratge de llimona decideixes

‘nar de puntes i aixecar les mans

sense respirar lluïssor amarga

al final de les escales

puges i baixes
sense fer soroll

tot trencat però nou comprat trencat

a les rebaixes de la life presa per
les solapes com la nit aquella
no la penses mai encara ja

vi ricordate,
caríssima?

que entre les mans quan bec vida
i l'aigua se m'esmuny penso
que aprenc a prendre’t
la cara i que et beso

perquè ho havia fet enrera

quan tu eres pintura

embrutant
el meu cos

com jo m’embruto ara del ‘nar tirant

que, saps? que jo era blanc

quan et besava
a poc a poc

aprenent a caminar quasi relliscant

pels besos aquells tendresa total
de l’aigua d’un cos a l’altre
vasos comunicants
taques locals
estranys
òrgans

crancs

Cercle de maletes

2009-07-14T09:55:00.005+02:00

El lugar nunca importa. Es otro sitio
-otro siempre- el objeto de mi viaje.
Josep Maria Fonollosa

He vist però ja no ho tinc clar.
Érem mandarines o molles de sucre?
Sembla que explota la tendresa
i l'oxigen se la menja.
Si els topants de roba cauen a trossos,
si ens exposem a tothom al carrer,
si el desig es torna fusta,
si... s'acaba la música.
Ha succeït un desfalc de sentiments:
el lladre ha creuat el riu per sota
i s'amaga en tots els esquelets;
s'amaga a l'os sacre marcat de dents.
Quan la intenció surt de sobte
de dins el catau, tot el que es perd
és felicitat que es guanya.

fermalls a la claveguera

2009-07-03T20:47:00.001+02:00

Non ci sono ricordi su questo viso.
Cesare Pavese

No hi ha osques pels cantons:
les arestes finetes
que es mantenen
a despit de les revolcades
són la prova que existeixen
éssers déus controlant l’univers;
que dins el solc vermell
d’una esgarrapada futura

hi cap el llaç d’anada i tornada.

Cartes a la Molinera (1)

2009-06-08T00:00:00.008+02:00

Everything is broken up and dances.
The Doors

He tornat al refugi antiaeri
tot enrunat i plantes i pedres
mirant amunt encara trobaria
el tabac amagat unes pàgines
que vaig escriure mentre plovia
tot d’una manera aclaridora
que ja aleshores era el verd roent
el pou i la lluna i tremolar
tot era u al moment exacte
del mètode de voler i voler
guiats per la remor de ganxet
i el blanc dur de la fredor inventada
tot invenció pura no existia
el peix lluent sinó de passada
una nit vora la llum de cera
tota boca que em menjava els dies
que era tot mirar pel foradet
del riure roig de cirera i galtes
que el meu xiquet que encara busca
per les pedres la xiqueta teua
de la mà presa i el bè intacte
cumplia anys esperant olors
i els dies viscuts i ben apresos
la memòria en un racó passant
llàgrimes pel forat d’un cabell
tot menjat pel dies de voràgine
que no sé si es saben a les parets
quatre que et fan barraca i et miren
tots els angles com ho feia jo
quan ens fèiem sense que ho sabéssim
ai molinera al remolí teu...!
no puc saber perquè em tempta tant
refer la casa amb pedres del niu
d’ametralladores que hi ha al riu
i m’he carregat uns quants avions
en uns papers escrits passats d’ulls

ocellet

2009-05-25T00:02:00.004+02:00

* * *

amb la intenció que no es notin

les coses que amaguen

han pintat les nines amb esmalt

* * *

ocell 3 / casa de fang sota una aixella

2009-05-04T11:35:00.005+02:00

“Oh, l’amor humil
de les teves dones”.
Gabriel Ferrater

I ella, ella, la d’ara,
desclovava l’ungla
que ocultava llavors
sense temps, pur estiu
i blavor i ametllers.
Ella, ella, l’altra,
a deshora entrava
amb el peu dret per davant;

posava un pal a l’eix.
El parava bruscament
quan l’eix i el pal eren màquina
pura, carn de màquina.
Ella, ella, la tercera,
espectadora pacient
de tots els actes, la soferta,
amb les galtes fumejant
ofesa, ella, pel neutre
del vidre on esperava,
carrega el revòlver total
i, xisclant, se m’esborra,
Oblidosa, vaig degotant-la.

Ocell en flames

2009-04-23T13:11:00.002+02:00

Error 1 / Ocell picant molles d'entrepà al desaigüe d'una central nuclear

2009-04-15T18:41:00.017+02:00

"Sempre fem -estem fent- alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer."
Joan Fuster

no sé què fer

els dies de cada dia sense pa

que la fornera ben desperta

em pasta el bla de la farina

per donar-me menja de v’ritat

que a les palpentes

amb mans covardes

no em llenço mai del tot

a fer fortuna

i torno a l’home misteriós

de l’abric de cap color

que no combini amb les estrelles

què he de fer

no ho sé

encara vaig i vinc pels dos estats

i la closca se m’ablana

com si em fes de pijama

no sé si cansat

dins la caixa de retalls

regulo el gota a gota

i l’única copa que bec

és la dels sostenidors

que queden d’una nit

de poesia

faig com si estés plena

i l’alço sobre el cap

buscant la bombeta

que li fa una aura com de santa

i m’encanta

i me la bec

llavors d’amagat

torno als meus vint

a seguir escrivint

a trobar la butlleta

i perdre el regal

perquè no em cal

seguir amb l’encanteri

de mentida de la sang

ensenyo el barret per les dues bandes

l’una ratada pel desig

l’altra sense fondo

reculo uns metres

sense trampa

i m’hi llenço bruscament

així desapareixo

i encara no tinc res clar

bé sí

un calamar

una fornera
un mag que sap
els meus vint anys

el truc que tu mai no sabràs

i una màniga folrada

on sempre hi guardo l'as

Cor -atge, -agre, -cat

2009-04-07T14:55:00.009+02:00

"Venc romanços i versos,

barata llibertat."

Desideri Lombarte

Ditots que acusen, èrtics...
I què, si sóc poeta!
La ciutat m'és igual
d'esquerpa i bruta i plou.
D'acord. Voleu que us canti
allò que ja veieu...
És que us fa por de veure
allò que no veieu?
El nervi al viu ofert
als llamps, a les anades
i vingudes terribles
d’una veu, o d’un dit
alçat com una llança.
El cosset aprimat,
penitència inútil.
Mentre passen els taxis
lliures, els cotxes negres
de les honestes pompes
i hi ha una puta, verge
de ser puta, que enceta
el sobre d’un condó.
Mentre els abogats prims
i seriosos pugen
a un taxi pagat
per un client i són
clients per dues bandes.
I s’amorren a un guany
qualsevol, penitència
inútil, que tot és
penitència inútil.
I és en aquest inútil
moment fora de mi,
enmig del fred de fora,
enmig la penitència;
ara! ara és que vull
arrencar-te besades

furtives i esgarraps
contra un mur mascarat,
brut, com la consciència
del peregrí que busqui
també en la penitència
un agermanament
de dues consciències.
Menys per menys sempre és més,
i aquest és el miracle
que he buscat per les pàgines,
sens roba, exposat
a tota la cruesa
despullada d’aquella,
la nostra ponentada,
tret del llit per la nit
i declarat culpable
d'haver estat mal poeta.

Perdoneu-me un dia,
siusplau. Jo no ho faré.

Giudecca, la dansa i jo

2009-03-30T13:22:00.007+02:00

Són nens, crancs, titelletes

inanimades, a voltes estàtues

de carn, de parada vida humana.

Uns ànims deturats en el temps;

una voluntat desubicada en l’espai.

Coses sense relació. Múltiples

desconeguts. Aïllaments personals.

De sobte hi ha una mà

que amb un fil de llum

travessa la sala; un raig de música

que surt de sota les fustes i envolta

els nens, els crancs, les titelletes

inanimades, les ocasionals estàtues

de carn i els abraça. Els ressegueix

l’esperit, com a través d’unes venes

solemníssimes. Els penja pel cos.

Quan es mouen deixen un rastre

de música. Ja viuen. Ja formen

part del calidoscopi que giro.

Venècia 2006.

(De 'Bouesia 2007, Regsexcital de bouversos'. Ed. Arola. Col·lecció Dàctil.

Dissortada pàtria (Vicent Andrés Estellés, Exili d'Ovidi). Eduard Carmona i Joan Rovira

2009-03-20T19:09:00.000+01:00

Coral Romput (Una amable, una trista...). Per Eduard Carmona i Joan Rovira

2009-03-09T18:05:00.002+01:00

Això és una mostra del que estem preparant.

TAL COM APAREC EM DESAPAREC

2009-03-02T11:34:00.001+01:00

No sé si és aquesta dèria
de fer-me invisible a tots
de sobte, a la impensada,
la que em fa d’àncora i centre.

No sé si aquesta artèria
mig embossada de mort,
mig clavillada d’aixada,
porta la pena del ventre.

O si és que la cantada,
el nexe i la tornada
o el jaç sota el rotaboc,
han fet crèixer en mi la histèria.

Si el minúscul punt de sort
és allà per fer comèdia
o per fer que sigui jo
un ventríluoc de misèria.

No tinc clar que el senti tot
el carbur del tripijoc,
menys encara la matèria
de mentida dels poemes.

No tinc clar que sigui un port
allò que brilla a la ratlla.

piantao, piantao

2009-02-25T17:06:00.001+01:00

TREBALL DIARI

2009-02-23T17:07:00.002+01:00

[...]Il lavoro
(l’uomo solo non può non pensare al lavoro)
ridiventa l’antico destino che è bello soffrire
per poterci pensare.
Cesare Pavese

Són parets que s’aixequen
com aixeca l’ànim la beguda,
l’esperit de l’esperit hissat.
Com panteixen els peixos eixuts
amb l’úbula excitada
i els sentiments hirsuts
en sa puresa.
Tota tristesa ix en va,
tot tremolor no fa tremolar
cap de les parets.
S’alcen cors amb veus esquelet
que són més murs encara
i, a fora, s’escalda la intenció,
el record fa cara eterna,
i les estatues són estàtues.
Cap moral es calça sabates
per xafar la nostra terra.
Hi ha parets. Són muralles
que proven debades,
meitat per meitat,
de separar dues versions
diferents del mateix mal.
M’ofego en màscares
sense cap intenció i,
des que em vull redimir,
crec més en les marees.

d'un pas passat de guanys i pèrdues

2009-02-18T18:18:00.003+01:00

massa vida i jo tan pobre
tanta llum i jo emparella
la millor jugada que és a soles
jo encapit a fer-la a dobles
mira quina vida
viuda? massa que s’allunya
del meu ideal
i alhora sóc perdut
que mai no trobo
oberta la porta
d’entrar a tots els laberints

però es va perdent

2009-02-10T17:53:00.000+01:00

pictograma

2009-01-15T11:22:00.002+01:00

Sé que escric per al futur,
que ho deixo ple de pols
instantània, ple de fang,
i no ho sabran encara.
I m'és igual, com igual
m'és el circuït tancat
on es pot tancar un gat
fins ofegar-lo d'inquietud.
Que quiet no en sap, el gat,
d'estar-se, i es torna boig.
També cobert de terra,
al taüt, el mort que no era mort,
s'inquieta en obrir el ulls
des del futur dels ulls rígids
i es resigna tornat en pensament.
Però no es lamenta
ni tan sols quan sap
que en tornar a ser forma
dins el circuït
tornarà a ser tancat, com el gat,
o serà el gat i estarà tancat.

llum í

2009-01-12T20:26:00.008+01:00

ui quan fa d’allò que sembla que mai has tingut tarongers a l’hort ni abelles ni esquirols bé esquirols sempre n’hi ha que raten i roseguen la corda que t’uneix a la terra d'aleshores que t'agafa l'ànsia de volar més amunt que el sol i recordes el dia d’icar l’imprevisor poc avesat al risc sense saber que tu li aconsellares el material d’ales tu tries que ets l’error mateix a voltes de tu mateix depèn més que l’aire més encara que totes les cares del joc de tu depèn la confluència saps lligar-ho tot proteïna pura al teu voltant succeeix el miracle de l’escuma aleatòria mentre ets feliç tot encegat de meravelles en tancar els ulls veus l’obra que cau amb les ales desfetes per la llum encegadora i ni sents culpa ni te'n desentens (juliol'08)

crit al cel

2008-12-22T18:45:00.001+01:00

Diran de tu
que has tocat fang
al fons del pou;
que ja que hi ets,
per què no et quedes?
Que l’escrutini
et deixa fora
de qualsevol
adveniment.

Però tu has vist
les llengües de foc
conformant el ritus;
has ofert la barba
fina a déus i ídols.
Fins t’has deixat vèncer
per veus trencalloses
de crancs i mol·luscs.

Que no t’enganyin:
toca’l, el fang.
Fes-lo motiu
dels teus escrits.
Davalla al pou
sempre que ho vulguis,
i, si algun dia
pots, decideix
quedar-t’hi un temps.

T’anirà bé.

A dalt, mentrestant,
es barallaran
per tocar altres fangs.
Per baixar a altres
pous a recollir-ne.

No deixis entrar
mai a ningú més.

Faràs els versos
com els fa un déu
i, igual que ell,
els desfaràs
a voluntat
jugant tot sol
al teu racó,
malgrat els homes,
es qüestionin
a totes hores
si en realitat
encara ets viu
o escrius encara
des d’algun lloc
blanc impossible.

torneig poètic a la UAB (CARTELL DESCARTAT...)

2008-10-30T15:10:00.000+01:00

(re-trobat al calaix, -o disc dur)

2008-10-24T01:11:00.004+02:00

la rectificació del discurs és un pas més
cap a la seva ràpida putrefacció
diu en carles
des d’ahir doncs un pes de pilars
romania distret quan el sobte de dins
era tot un ai que sobresortia
i planxàvem el temps amb el vapor
que recordàvem
quina explosió de nuesa
quan te vaig fer l’amor a la punta del fangar
i vaig tancar un cicle!

da ferrater poetis

2008-10-22T11:13:00.003+02:00

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Gabriel Ferrater; Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972

si una nit arreu un viatger...

2008-10-21T13:21:00.003+02:00

autopublicitat: (dimecres 15, 20:30h, Horiginal, c/ ferlandina 29)

2008-10-14T23:55:00.002+02:00

"Eduard Carmona i Joan Rovira fan l’amor i la mort des de la vida d’un text excepcional. El cor, el xucla un remolí que des de l’inici de l’espectacle s’instal•la en cada espectador. La gana es fa present. La tristesa és d’aquelles que nodreixen. La bellesa puja i baixa i la llum groguenca de 110w anuncia luxosament un èxtasi en blanc i negre, malgrat que morin alguns àngels. Rompen el Coral."

es veu des del costat d'un foc

2008-10-09T00:42:00.000+02:00

trencats trobats de 2002-2007 arreu

2008-09-29T22:20:00.010+02:00

el cercle tancat
la ruta seguida
l’aprenentatge
un saber dir que no
i prou
i després un cercle obert
una ruta verge
un castell sense fantasma

--------------------------

massa temps al marge
m'ha estat ocult sense saber-ho
la brutesa d'animal
que sent per instint
i deixa de sentir
per necessitat

--------------------------

si hi ha veus des de les pedres
si hi ha brunors sota els vestits
si puja la boira cap als ulls
des de la fondor de la ciutat
si sóc un home que reclama
si la nit conté els ingredients imprescindibles
si el so de l’aire entre les fustes
és una llengua estranya
si sóc lluny de casa
si hi fan portes obertes
si em perdo entre les canyes
si els instruments de corda
llencen trons al cel de Munic

-----------------------------

la pluja de graz arriba per sorpresa

aquesta nit serem com granotes austríaques

penso el silenci d’una ciutat desconeguda

els semàfors entelats vigilen

les passes del homes que vacil•len

------------------------------

rere el vidre del vagó eslové

a l'altra banda de la pluja

el que més voldria tindre

són les teues mans calentes

abraçant-me la cara

com agafarien un fill

-------------------------------

la nit és cosida amb ganivets elèctrics

heu llegit que kafka abaixa el cap

¿buscant motius entre la brossa?

s’il•lumina rere cada finestra

un jueu escrivint a màquina

--------------------------------

mira. veus?

--------------------------------

Solc caminar la city a les nits

i és un miracle

el silenci de la nit a la city

és una por aquest silenci

és un miracle

i jo en sóc actor

--------------------------------

les cases, els carrers, els vehicles...

tot cobert per una pols

que fa vint anys que dura.

hi ha boratxos contra les voreres

al meu barri. no pas al centre

on tot llueix a base de bé.

fins i tot les dents d'or

d'alguns venedors

semblen més bones.

-------------------------------

------------------------

L'home txec mira darrera el cristall

amb la gorra posada

com passa el tren de Nuremberg.

Aparta la cortina amb una mà

i pensa algunes coses.

No diu res.

La seva dona li demanarà

com cada dia

què succeeix.

Ell no dirà res. Farà amb la mà

com si espantés mosques.

Hi ha massa horror en certs capítols

de la història per fer-ne safareig.

--------------------------------------

La policia alemanya està dissenyada per fer por.

---------------------------------------

el camí és per dir d'on véns

---------------------------------------

l'amor és jugar a desempatar

---------------------------------------

aquesta manera de sentir les coses

i voler-les esciure, el dard enverinat,

la crítica a l'aguait,

corrents, modes...

escric amb un llapis que no és meu.

----------------------------------------

sempre hi ha d'haver una perspectiva impossible en l'altre

-------------------------------------

l'he estimada com l'hivern

estima el llit del riu

amb les seves llengües d'aigua freda.

--------------------------------------

bou al set

---------------------------------------

has ballat igual que balla el foc.

a sobre teu s'hi podien rostir calçots

--------------------------------------

entra el batec de la campana,

travessa la paret,

s'escriu en aquesta pàgina

--------------------------------------

cal que faci neteja. que llenci el podrit. cal tirar lleixiu, marcar una línia que no creui mai el meu insecte dels versos.

---------------------------------------

dibuixar paraules no és gens fàcil.

2n cartell, voteu, maleïts!

2008-09-25T12:50:00.000+02:00

cartell coral romput tarragona

2008-09-25T01:02:00.002+02:00

detall

2008-09-21T23:14:00.000+02:00

Tot tornar és agressiu
menys el teu mig tornar,
que és compassiu.
Entre ulls i vestidets comprens
l’alegria del silenci que preserves,
tot i l’odi que fa de mur.
Mires sense gosar desfer el nus del llaç
que subjecta el teu estat anímic
a un passat proper com un veí
i al futur preciós que et desitjo.
No t’adones, però, que hi ha un present
que va solt, amarres tallades
cercant amo entre boires gens clares.

amb els fars que apunten cap a la sortida del sol

2008-09-19T17:29:00.008+02:00

totes morel·la la de parma (si no m'erro)

2008-09-19T17:29:00.002+02:00

t’estimen joves africans
i parets tan toves
recullen lo teu cos
empentat per un pistó
que rescabala
amb violència de crepuscle
les parets toves teves
que van amb taques dures
de l’esforç agraït
de tant prémer
quan et venien les imatges
dels exvots i
la cançó de la doctrina
t’estimen joves africans
negres que duen la nit de van gogh
dins la boca i et somriuen
i et segueixen a través del port
atraquen el seu vaixell remolcador
a la teua amarra de sempre
i escarboten amb les ungles
alguna entranya per saber-ho fer
quan sigui l’hora
l’hora no dels versos
sinó ben arrapats a la cortina
del plaer teu que és com una casa
que no s’acaba mai de recórrer
t’estimen joves africans
que no sóc
malgrat tenir un desert
a la mateixa alçada continental
i els mateixos cabals tèrbols
que poca gent s’arrisca a remuntar

18 vermell de la ruleta és un doi

2008-09-18T01:52:00.003+02:00

dir buit

2008-09-18T01:52:00.000+02:00

un setembre meu
d’avui que em parla
per boca del setembre teu
de coses simultànies
al rebec de l’entranya
en pensar el fang
i la platja esperant
la bicicleta vint minuts
des de la mar mateixa
símbol inequívoc
que la boca se’m fa aigua
salada com de xiqueta

'Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.'

2008-09-15T10:38:00.002+02:00

un neguit

2008-09-15T09:48:00.000+02:00

Una tristesa com de Pessoa
ha ocupat avui l’habitació.
Voldria vestir de feltre gris
aquesta nit quan surti de casa.
Encendre una cigarreta, dos,
passejar gris pels carrers de pedra
portant un punt de foc a la boca.
Seria una imatge d’esperança.
M’enyoro, tal vegada, un poc.
Si obro la finestra i hi entra
la pluja primera de setembre
recordaré els miralls petits,
les nostres ombres i els matalassos,
la ruleta tota en moviment
des del primer dia de juguesca.
La cançó del rodamón aquell
que era jo amagant-me, sorrut,
dins la gavardina dels poemes.
Algú estripa a l’aire un tros de roba
roja just quan entra la tardor
des del fred en punta del pinyol
d’un gínjol badocat per l’espera.
No és que pateixi: és l’esgarrif
que em fa tallets amb ungles de dona.

eye in the sky

2008-09-09T01:33:00.002+02:00

arreu

2008-09-09T00:13:00.006+02:00

per passadissos
per llunes de cristall
per les pobres taules
mal parades de la ment
per l’estranya configuració
dels escacs sobre el carrer
per l’estèril confidència
amb veu de desert
per canals d’aigua de set colors
un capvespre d’innocència
pel cabal crescut de l’alegria
amb les nines russes
que eren les mans nostres
per la fonda tarda d’un setembre
que tocàrem els tels fins
de la tristesa amb els llavis
per l’amargor de les delícies
pel gest dolgut de les magranes
que vam veure en una boca
pel tabac a la tauleta
per la cendra d’alguns morts
per entremig de les notícies de la tele
per sobre les onades grises
de l’hivern que pressentíem
per l’arrap a les entranyes
de l’olor del teu coll
que era tanta que ofenia

no hi ha de què

2008-09-05T16:05:00.004+02:00

Us he trobat cosint debades
els parracs de la conducta
dels vostres druts tothora descalços.
No he temptat la intenció
d’estendre un braç
en corba
com corda d’estendre carregada
de parracs gastats
de druts ocasionals
debades estesos per si el sol que soleja
com el vent venteja
certes solituds massa discretes
pot convertir-los en menja de saciar.
Vós sabeu quina misèria heu triat
per rebolcar-vos-hi,
quins sargits deureu posar.
‘Saciareu la gana amb vostra sang i patiments.’
I, en veritat us dic,
que no calia que fos amb els meus.

rebut de la llum

2008-09-02T00:44:00.001+02:00

ets arbre, l’ésser que un cant trastoca
Josep Carner

menysprees tota mudança
l’alegria de la vida
que desordena l’habitació
entre fugides i cantates
tot el dring de l’esperança
que a cada pas t’acompanya
es torna mut quan un punt travesses
no pots ferir qui et menysprea
i jo he aprés a ser implacable
en el meu menyspreu
ara ets l’objecte de la meva indolència

javier caballero!

2008-08-30T20:22:00.002+02:00

una escena

2008-07-28T20:31:00.000+02:00

la flor del blanc i negre
arrencada del desert
sorprèn sense avís
el desig impúdic
de trencar els cartílags
intuïts del sexe tendre
un tronxo de bleda
caminat per un cargol
d’aquells de pedra
és sorprès per una mirada
que caldria comptabilitzar

gat poeta

2008-07-24T16:15:00.001+02:00

a bout de souffle

2008-07-23T19:02:00.001+02:00

has vist un color esclatar contra la vesprada
has vist una vesprada apagar-se contra un cendrer
has vist un cendrer volar des d’una finestra
has vist una finestra amb una llum encesa
has vist una llum encesa acariciant una cara com un préssec
has vist un préssec que plorava amb ulls de dona
has vist una dona mirant-se a un mirall
has vist un mirall a casa teva

utilitat de pells

2008-07-17T20:54:00.005+02:00

semblava el motlle intern de cada moviment extern.
Herman Mellville, Moby Dick.

dansa per a mi
i em faré pobre
toca’m amb l’ala fina
dels teus tremolors
mira’m dins
a un centímetre
de la mort
quan t’escorris

-

ell no parava de treballar
la mirada oberta al mar
els dies de vent de dalt
turgeniev és el paisatge total
tot és molt difícil
si l’angoixa
es mira des del mig dels angles
petita meua de sempre
ets la mirada imperfecta
coberta d’un tel de vesc

-

si lluny surt un ull de sota la manta
en el moment exacte de l’orgasme
com pot un home no deixar-se endur
si tota dansa és felicitat
inversa salvatgina del desig
els homes mortals com jo
ens aboquem a l’esborronada
i mai no comptem els quilòmetres
menys encara si la bellesa
segueix sent l’única divisa
per distingir enmig de la gentada
la veritable arrel del desig

-

ah, el meu parís:
la llibertat d’imaginar
en aquesta època...
és necessari erotitzar
cal veure la dona enmig d’un triangle
el desig de l’home que estima
encendre totes les possibilitats
i no pagar cap de les denúncies

-

no has desitjat el pecat
però el pecat et cerca
perquè l’estimis

-

mai no s’equivoca
d’un pas en fals
n’explora la perfecció
el deliri del ventre
són bombolles conjuntant-se

-

tota tu t’encens
de mi t’encens de tu
tota encesa tota tu
tota plena de pena
encesa tota de mi
feta pena i tota plena
de tu de mi tot a toc
de foc d’espurna
tota tu feta foc
tota pena plena
tu tota i jo tot
i enmig dels dos
el foc

-

descobreix que pot estimar un altre home
no solament ha fet l’amor
ha estimat un altre home
alhora
viatja sola
es troba amb homes
agafa distància
agafa solitud
fa l’amor durant molts anys
t’estimo i no crec en la vida
tot està perdut si els pedaços
es compren a mida

-

pots creure que l’enginy
et farà guanyar curses
que la bellesa t’anirà per davant
que pots veure venir la pluja
des de la cintura al vol
t’empara la crueltat del conjunt perfecte
les anques de deessa
contra les que deixar anar
tot el còmput de material sensible
creu lo que vullgues
ja he vist la llanterna premonitòria
assenyalant un camí que resguardava
la malva-rosa dels teus calcetins

-

era la persona:
la seva veritat
cantava com una pedra pintada

L'HORA DELS VERSOS

2008-07-05T11:46:00.002+02:00

L’hora dels versos a vegades
durant les mirades
i les consignes de tots els mesos
empentant-se
arrossegant-se
excloent-se cada sensació
i totes les punxades
ningú t’espera a l’aeroport
de les imatges
sobretot perquè mai has agafat l’avió
del paradigma no
de la sang a la boca no
de la terra conreada a vegades
durant les mirades i els excessos
potser que sí
és igual
ja no te’n recordes
l’hora dels versos

-

ets patidor de mena
ets la mena de poeta
que sense arribar mai a ser-ho
ha d’escriure per sobreviure
ets la mena de condemna
que compleix l’anacoreta
que sense arribar mai a ser-ho
ha de viure per saber-se lliure
la distància que us separa és
l’ànsia de la carn
el parany dels giravolts
carnissers
la misèria d’un vespre de dilluns
i un matalàs

-

l’hora dels versos
t’acassa
t’assetja
totes les hores són l’hora dels versos
l’hora de la fel retornant-te
l’hora de l’escopir poesia mirant a totes bandes
l’hora de la guerra i dels ostatges
l’hora fotuda del tedi
l’hora gloriosa de la carn
ah, la carn
ningú és més carnívor que jo

-

l’hora dels versos
potser un engany
l’oasi que s’amaga a la muntanya
serps i poetes
rosari de carn
amb novenes venials
els genitals totals
és l’hora propícia
per la lletra
potser l’hora de l’escrúpol
del pintallavis en un got
l’hora de les turistes
amb tendència al càncer
potser l’hora dels comunicadors televisius
l’hora de les ballarines ensangrentades
per la sodomia amb ulleres trencades
potser l’hora dels robatoris de carteres
i de les línies fines d’adulteris
i de les cambres d’uns hostals
on es troben els organitzadors
d’un atemptat
potser l’hora de les rameres africanes
fent petar globus de xiclet
plens de semen
o de sal o de sabó econòmic
i també l’hora de la inconsciència
i l’hora del futbol
l’hora dels taxistes esmorzant
i l’hora del camí a l’aeroport
l’hora de marxar
i l’hora d’asseure’s al wàter amb una llibreta i un llapis
i l’hora de la solitud
i totes
i cadascuna de les hores
i l’hora que una mare
diu que ho és
i l’amant es deixa caure nuet
sobre un foutón folrat de vellut vermell
ple de taques i botanes
i l’hora d’agafar el fill als braços
i l’hora d’agafar el llibre als braços
i l’hora que t’han de tallar els braços
i la totalitat de les hores
i l’hora de fer tornar més verge
que mai una adolescent

l’hora de l’atac de cor
a l’hora d’escriure

potser s'arrenca i marxa volant

2008-07-02T03:16:00.001+02:00

improbable sms

2008-06-28T17:24:00.000+02:00

cent mans et taparan corrent els ulls
perquè no vegis com es crema
el teu passat ben cru
passa-t’ho bé trigaràs molt
a tornar a veure una foguera
no n’hi haurà més si marxes lluny no
pots cridar però te’n vas
pots quedar-te no hi fas res
al capdavall desaprendràs
saps molt bé que l’arc és tens
no
no has comptat bé el teu capital
et passarà comptes la rateta
des de l’escala escombrant
una vida
escarni blau
esclat de sang
maleït cos despullat
que em va trair encès de sang
brut de rectificacions
com un motor usat
has comprés la veritat
l’has comprat
i el preu és car

cent mans et taparan corrent els ulls
t’escurçaran tots els camals
per que no els suquis dins el mar
quan l’hagis de creuar
cent mans amb tot de dits
assenyalant el lloc del crim
es passaran anells aliens
creuant insults s’empararan
a una sort massa irreal
i tu
tot tu confús del tot
mesclant algunes veus
t’adormiràs sentint cantar
el cor en zel
que tot xisclant demana pas
i has de deixar passar
i tu
tot tu
ben confús t’adormiràs
bressolat per la improbable mà
la teva vida un joc d’atzar
te’n vas molt i allí no n’hi ha

és prou injust no haver servit de res
empatacar-se per un cèntim mal comptat

encara hi passen coses

2008-06-28T03:18:00.004+02:00

cançó en clau d'estiu

2008-06-26T22:26:00.002+02:00

ai com balla amb la llanterna
tromba d’aigua cau
ai com signa el manifest de l’ombra
vés si li escau
un total incert
un conveni amat
un principi obscè
la totalitat
d’una remor concreta
d’un amor excés
una motocicleta
aparca de tres en tres
cadascú embulla lleis
s’ofèn la nena a la finestreta
d’una claror secreta amaga la pell
passa fulles de la revisteta
mentre nua s’espolsa els cabells
ai com plou damunt la veritat
com s’entreté el cargol
a aprendre a cantar
si ell ja sap
si ja sap
si ja en sap
ara dorm sobre el faristol
tremolors tremolors
camisola perduda
ai!
vindrà l’agost
tot per tu
tot si el vols
vindrà l’agost
i se t’emportarà
fes la migdiada
fes la migdiada
au va!

(escrit davant de la finestra d'algú que no sé i li dedico)

pols nova de runes velles

2008-06-25T09:30:00.003+02:00

d'entrada

2008-06-23T19:29:00.000+02:00

hauré buscat sopluig
en el llindar que fan
les teves cames obertes
si el creuo sense sang al cos
gamarús de totes totes
hauré de pagar penyora
car significarà
que he deixat enrere
finalment
tota un història que em capté