ets arbre, l’ésser que un cant trastoca
Josep Carner

menysprees tota mudança
l’alegria de la vida
que desordena l’habitació
entre fugides i cantates
tot el dring de l’esperança
que a cada pas t’acompanya
es torna mut quan un punt travesses
no pots ferir qui et menysprea
i jo he aprés a ser implacable
en el meu menyspreu
ara ets l’objecte de la meva indolència