ui quan fa d’allò que sembla que mai has tingut tarongers a l’hort ni abelles ni esquirols bé esquirols sempre n’hi ha que raten i roseguen la corda que t’uneix a la terra d'aleshores que t'agafa l'ànsia de volar més amunt que el sol i recordes el dia d’icar l’imprevisor poc avesat al risc sense saber que tu li aconsellares el material d’ales tu tries que ets l’error mateix a voltes de tu mateix depèn més que l’aire més encara que totes les cares del joc de tu depèn la confluència saps lligar-ho tot proteïna pura al teu voltant succeeix el miracle de l’escuma aleatòria mentre ets feliç tot encegat de meravelles en tancar els ulls veus l’obra que cau amb les ales desfetes per la llum encegadora i ni sents culpa ni te'n desentens (juliol'08)