una escena
dilluns, de juliol 28, 2008
eduard
,
la flor del blanc i negre
arrencada del desert
sorprèn sense avís
el desig impúdic
de trencar els cartílags
intuïts del sexe tendre
un tronxo de bleda
caminat per un cargol
d’aquells de pedra
és sorprès per una mirada
que caldria comptabilitzar
ets poeta, boueta o antipoeta?
sé que pots aprofitar el dolor i el malestar sense haver de parlar de floretes: em demanes una recomenació? vàries? ovaris?
sigues més visceral, llença't al moll dels muscles i no tinguis por, arrabassa la teva pell si fa falta però no em parlis de comptabilitats: he estat mig matí perdut en una sucursal de correus intentant enviar un paquet a La Safor... amb això ja basta per comptabilitzar les pèrdues pressupostàries!
et recomenaria ser un incontinent però ja sé que aquesta és una tendència carnal que no t'acaba de fer el pes ^_^U
llegeixo el fòrum/blog/caldera de poemes que tens entre mans, SÍ QUE HI HA DE QUÈ (hehehe), et segueixo, però sé que no dic massa cosa, aprofito ara per enviar-te molts de records, mil besades i abraçades i dir-te que la teva visita a Mallorca va ser màgica: n'hi haurà moltes més, aquesta ha estat sols la primera de moltes més colònies poètiques!
gràcies per la poesia, la bouesia, l'antipoesia... gràcies per tot tu!
ja has trobat títol per a la cantàrida???
Eduard, t'estim!
Lord Alorda