semblava el motlle intern de cada moviment extern.
Herman Mellville, Moby Dick.


dansa per a mi
i em faré pobre
toca’m amb l’ala fina
dels teus tremolors
mira’m dins
a un centímetre
de la mort
quan t’escorris

-

ell no parava de treballar
la mirada oberta al mar
els dies de vent de dalt
turgeniev és el paisatge total
tot és molt difícil
si l’angoixa
es mira des del mig dels angles
petita meua de sempre
ets la mirada imperfecta
coberta d’un tel de vesc

-

si lluny surt un ull de sota la manta
en el moment exacte de l’orgasme
com pot un home no deixar-se endur
si tota dansa és felicitat
inversa salvatgina del desig
els homes mortals com jo
ens aboquem a l’esborronada
i mai no comptem els quilòmetres
menys encara si la bellesa
segueix sent l’única divisa
per distingir enmig de la gentada
la veritable arrel del desig

-

ah, el meu parís:
la llibertat d’imaginar
en aquesta època...
és necessari erotitzar
cal veure la dona enmig d’un triangle
el desig de l’home que estima
encendre totes les possibilitats
i no pagar cap de les denúncies

-

no has desitjat el pecat
però el pecat et cerca
perquè l’estimis

-

mai no s’equivoca
d’un pas en fals
n’explora la perfecció
el deliri del ventre
són bombolles conjuntant-se

-

tota tu t’encens
de mi t’encens de tu
tota encesa tota tu
tota plena de pena
encesa tota de mi
feta pena i tota plena
de tu de mi tot a toc
de foc d’espurna
tota tu feta foc
tota pena plena
tu tota i jo tot
i enmig dels dos
el foc

-

descobreix que pot estimar un altre home
no solament ha fet l’amor
ha estimat un altre home
alhora
viatja sola
es troba amb homes
agafa distància
agafa solitud
fa l’amor durant molts anys
t’estimo i no crec en la vida
tot està perdut si els pedaços
es compren a mida

-

pots creure que l’enginy
et farà guanyar curses
que la bellesa t’anirà per davant
que pots veure venir la pluja
des de la cintura al vol
t’empara la crueltat del conjunt perfecte
les anques de deessa
contra les que deixar anar
tot el còmput de material sensible
creu lo que vullgues
ja he vist la llanterna premonitòria
assenyalant un camí que resguardava
la malva-rosa dels teus calcetins

-

era la persona:
la seva veritat
cantava com una pedra pintada