Cercle de maletes

El lugar nunca importa. Es otro sitio
-otro siempre- el objeto de mi viaje.
Josep Maria Fonollosa


He vist però ja no ho tinc clar.
Érem mandarines o molles de sucre?
Sembla que explota la tendresa
i l'oxigen se la menja.
Si els topants de roba cauen a trossos,
si ens exposem a tothom al carrer,
si el desig es torna fusta,
si... s'acaba la música.
Ha succeït un desfalc de sentiments:
el lladre ha creuat el riu per sota
i s'amaga en tots els esquelets;
s'amaga a l'os sacre marcat de dents.
Quan la intenció surt de sobte
de dins el catau, tot el que es perd
és felicitat que es guanya.

fermalls a la claveguera

Non ci sono ricordi su questo viso.
Cesare Pavese

No hi ha osques pels cantons:
les arestes finetes
que es mantenen
a despit de les revolcades
són la prova que existeixen
éssers déus controlant l’univers;
que dins el solc vermell
d’una esgarrapada futura

hi cap el llaç d’anada i tornada.

Cartes a la Molinera (1)

Everything is broken up and dances.
The Doors

He tornat al refugi antiaeri
tot enrunat i plantes i pedres
mirant amunt encara trobaria
el tabac amagat unes pàgines
que vaig escriure mentre plovia
tot d’una manera aclaridora
que ja aleshores era el verd roent
el pou i la lluna i tremolar
tot era u al moment exacte
del mètode de voler i voler
guiats per la remor de ganxet
i el blanc dur de la fredor inventada
tot invenció pura no existia
el peix lluent sinó de passada
una nit vora la llum de cera
tota boca que em menjava els dies
que era tot mirar pel foradet
del riure roig de cirera i galtes
que el meu xiquet que encara busca
per les pedres la xiqueta teua
de la mà presa i el bè intacte
cumplia anys esperant olors
i els dies viscuts i ben apresos
la memòria en un racó passant
llàgrimes pel forat d’un cabell
tot menjat pel dies de voràgine
que no sé si es saben a les parets
quatre que et fan barraca i et miren
tots els angles com ho feia jo
quan ens fèiem sense que ho sabéssim
ai molinera al remolí teu...!
no puc saber perquè em tempta tant
refer la casa amb pedres del niu
d’ametralladores que hi ha al riu
i m’he carregat uns quants avions
en uns papers escrits passats d’ulls

ocellet

* * *

amb la intenció que no es notin

les coses que amaguen

han pintat les nines amb esmalt

* * *

ocell 3 / casa de fang sota una aixella

“Oh, l’amor humil
de les teves dones”.
Gabriel Ferrater


I ella, ella, la d’ara,
desclovava l’ungla
que ocultava llavors
sense temps, pur estiu
i blavor i ametllers.
Ella, ella, l’altra,
a deshora entrava
amb el peu dret per davant;

posava un pal a l’eix.
El parava bruscament
quan l’eix i el pal eren màquina
pura, carn de màquina.
Ella, ella, la tercera,
espectadora pacient
de tots els actes, la soferta,
amb les galtes fumejant
ofesa, ella, pel neutre
del vidre on esperava,
carrega el revòlver total
i, xisclant, se m’esborra,
Oblidosa, vaig degotant-la.

Ocell en flames

Error 1 / Ocell picant molles d'entrepà al desaigüe d'una central nuclear

"Sempre fem -estem fent- alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer."
Joan Fuster

no sé què fer

els dies de cada dia sense pa

que la fornera ben desperta

em pasta el bla de la farina

per donar-me menja de v’ritat

que a les palpentes

amb mans covardes

no em llenço mai del tot

a fer fortuna

i torno a l’home misteriós

de l’abric de cap color

que no combini amb les estrelles

què he de fer

no ho sé

encara vaig i vinc pels dos estats

i la closca se m’ablana

com si em fes de pijama

no sé si cansat

dins la caixa de retalls

regulo el gota a gota

i l’única copa que bec

és la dels sostenidors

que queden d’una nit

de poesia

faig com si estés plena

i l’alço sobre el cap

buscant la bombeta

que li fa una aura com de santa

i m’encanta

i me la bec

llavors d’amagat

torno als meus vint

a seguir escrivint

a trobar la butlleta

i perdre el regal

perquè no em cal

seguir amb l’encanteri

de mentida de la sang

ensenyo el barret per les dues bandes

l’una ratada pel desig

l’altra sense fondo

reculo uns metres

sense trampa

i m’hi llenço bruscament

així desapareixo

i encara no tinc res clar

bé sí

un calamar

una fornera
un mag que sap
els meus vint anys

el truc que tu mai no sabràs

i una màniga folrada

on sempre hi guardo l'as