fins aquí

El punt final (o inicial):
com que no em suporto, me'n distancio.
Fins el proper encreuament!
Aquest bloc va dedicat a Laura, Montse i Mónica.

I a la resta d'empremptes que em delaten.

I a la fàbrica de misteris.

I a la màgia constant.

Consulteu els oracles!

TANCAT.

colomí que estripa una idea

Per tornar a ser com era
he aixecat una presó,
m'hi he tancat amb cremallera
i he llençat la clau al foc.

En una illa despoblada
m'hi he trobat al cap de poc
sense entendre què passava
i era jo que estava sol.

No volia exactituds?
Allò era viure en una esquerda!
Ara entenc alguns caràcters

que amb l'amor fan com els vàters:
per arribar a la pulcritud
abans desaigüen la merda.

incògnita

                                                 "Tenies les mans petites
                                                       i algunes pors
                                   concretes
                                                  i fosques."
Andreu Vidal

m'hi jugo lo que vulgues
que al caire del rovell
del nostre amor
ni els tus besos són de ferro
ni tens les bales tan dures.
si les fruites són madures
les collim o què cony passa?
si no m'erro la cuirassa
ja duu dies al desterro:
no és tan bell el que tenim?
potser enlluerna un pèl massa...
i les ulleres de sol
totes plenes de tarquim...
¿si abans era jo qui callava
ara ets tu qui duu mordaça?

al marge

'-Saps, les explicacions...'
Drieu La Rochelle

escric
per no
parlar escric
per no callar escric
per parlar escric
per callar
escric

opening

al final de l'escapada

va engegar tres trets

i un va matar l'uniforme

a contrallum

la imatge de bellesa

tètrica u esquiva

queia poc a poc

esquerdant-se

com l'amor a tres bandes

igual de meravellosa

que els passos de ball

d'una adolescent

amb pijama estripat

per una de les ratlles

el poema perdut de l'agost altre


-Els homes són iguals- deia el vell Dodu entre dues estrofes [...]

Gerard de Nerval


però els dies

desgravats de les faccions

de tots els homes

els grams de menys

de suar secrets

descosits

la mida de les claus

que arrosseguen

no és la mateixa:

els homes són iguals

fins que es ratllen

s'ataquen

o es deixen endur 

per la carretera desvirgada de fonemes

inventen llengües sinestèsiques

escriuen amb núvols de mapa meteorològic 

fogueres fines 

fins al fons frondós de la fornera

que s'esdevé solquejat 

per semalers somerencs

copsadors del fet diferencial




perquè la diferència 


és just aquest moment


de reflexió


(la)


cafè

oh, si hom sentís les guitarres!
les guitarres obscenes!
les de la guerra
d'anar per terra
sense penes
ni amarres!


powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme