Bec d'alena

El vent quan surt del bosc
va tot podrit de queixes.
Gabriel Ferrater

No caldrà, eh que ho saps?
No, no... L'ungla és blava pel trepig
o la pressió,
diria un expert.
Jo, un poc blau... Sí, ja ho sé
que m'endocilo.
Permet: restituïm la partida.
Ara torno a tenir municions,
projectils, destrals.
Els temperaments insofribles
ressequen el càncer de l'amor.
La mentida és... Deixa-m'ho dir, eh?
La mentida és...
és aquesta paret preciosa
que mossego per no cridar.

territori militar d'orenetes novelles

"Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària"

Montserrat Abelló

just quan fa cara de pallasso
que m'embranco tot de calç
s'assedega la llenguada
en baranes de combats

INSISTÈNCIA

velocitat de la carn
denúncies al tallant de la navalla
feridetes alegres
que s'exposen obertes

EN VERMELL

cal recordar les piles de la motosserra
de fer trossets les ombres
abans que els soldats de l'acadèmia
marquin el pas que cal passar

UN FORAT D'AGULLA TÈRBOL

Ocell al cel

A la muntanya russa
on tinc la casa
les aranyes són tan fines
que un quan les veu
no sap si les imagina.
No ho sap fins que la més nina
d'una revolada clava un mos
coent com ganiveta de foc
i la muntanya puja i baixa
en ple deliri de verí.
I la casa,
finestres obertes a l'aventura,
sóc jo mateix volent un món que gira.

Aratori

A Pau Vadell, Jaume C. Pons i Joan Tomàs Martínez

“Tot està viu, gent, electrons”
Enric Casasses

des del dia de dir
coses curtes com cosides
vaig voladís vogant
fiblades fosques fora fiascos
m'entortolligo mesquí
no només nits negres
sinó sines
de desig dual
lluents llampuguejant lleteta
dolça de dents
que quina queda
sona sempre si som sords?
la línia límit la labora
igual i incisiva
talment tots tutejant
i intactes insistim intemperants

Atrabiliari

"Cuca de llum, claror suau, qui t'ha donat el teu fanal?"
Cançó popular infantil

potser no m'aguanto els pets
diuen
que a vegades és com si el cervell
perdés sípies i llamàntols
m'ofenc amb desimboltura
però m'entenc lo mínim
i aleshores verdejo pels testos
que les veïnes han plantat
desencreuo carrers tothora
simplifico al màxim les neveres
estossego a la cara d'un gelat de confitura
que m'apar una turista esbravada
i anguniejo els mercaders de medecines
que remenen pèls per les catifes
sóc l'eriçó enamorat dels pèls en punta pel fred
a l'hora de l'estrés màxim
que no arriba el codillo
i els pardals s'agiten de gana
agrumollant-se contramatrius

Antihorari

l'hora dels versos
esgarrapa
estira
mossega
es relaxa
s'indigna
ataca
prem
afluixa
respira
es pira
es contreu
resisteix
vocalitza
investiga
s'escorre
es desmaia
s'implica
viatja
menteix
simplifica
crema
mata
es panseix
reviscola
i sacia
els nervis afamats
de desfetes
i desquicis

Sectari

"Cua de serp, l'alba, s'atansa amb pas de somni."
Josep Palau i Fabre

què vols que en faci jo de l'alba?
embolicar-la cada dia per regal
embafa més que la silicona
i
amb les mans lligades costa
acosta't i tapem-nos-hi
el paquet que se'l quedin altres
sempre ha estat buit
com quan un presentador de telenotícies somriu
el món s'estira com un gargamella de plàstic
i
tres i tres no funcionen massa




Breviari

"Jo et besaria el ventre com una immensa galta,
i tu em demanaries que te'l besés per dins."
Josep Palau i Fabre

que sí
que les aranyes
que el fil de seda
que el cotó
que sí
que l'aigua
que el coit
que la purga
que sí
que el girar
que la molsa
que el perfum
que sí
que el temps
la sorra
els blaus

vencerem amb les espases oscades
i els talls seran dificultosos

Mostrari

"Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en el fems. "
Josep Palau i Fabre


si m'has vist
deixant-me caure
per la borda
esqueixada
ha estat per caure sobre flors
per fregar-me
els ulls amb camamilla
per fer sentir-me a la boca
de nou mel salada
si m'hi he llençat
és perquè el barco cremava
perquè els ulls de bou miraven
sense deixar temps
per l'estima sobre la llàstima
si he capbussat el nen més petit
i l'he deixat convertir-se en peix
sense paraules
tot escata lluentejant
és per l'anar i tornar
del mar
que fa el que jo he volgut ser
sempre
si en algun lloc del món
dic que m'he perdut
en altres móns
en trobareu inèdit

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme