torneig poètic a la UAB (CARTELL DESCARTAT...)

(re-trobat al calaix, -o disc dur)

la rectificació del discurs és un pas més
cap a la seva ràpida putrefacció
diu en carles
des d’ahir doncs un pes de pilars
romania distret quan el sobte de dins
era tot un ai que sobresortia
i planxàvem el temps amb el vapor
que recordàvem
quina explosió de nuesa
quan te vaig fer l’amor a la punta del fangar
i vaig tancar un cicle!

da ferrater poetis

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Gabriel Ferrater; Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972

si una nit arreu un viatger...

autopublicitat: (dimecres 15, 20:30h, Horiginal, c/ ferlandina 29)

"Eduard Carmona i Joan Rovira fan l’amor i la mort des de la vida d’un text excepcional. El cor, el xucla un remolí que des de l’inici de l’espectacle s’instal•la en cada espectador. La gana es fa present. La tristesa és d’aquelles que nodreixen. La bellesa puja i baixa i la llum groguenca de 110w anuncia luxosament un èxtasi en blanc i negre, malgrat que morin alguns àngels. Rompen el Coral."

es veu des del costat d'un foc

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme