fins aquí

El punt final (o inicial):
com que no em suporto, me'n distancio.
Fins el proper encreuament!
Aquest bloc va dedicat a Laura, Montse i Mónica.

I a la resta d'empremptes que em delaten.

I a la fàbrica de misteris.

I a la màgia constant.

Consulteu els oracles!

TANCAT.

colomí que estripa una idea

Per tornar a ser com era
he aixecat una presó,
m'hi he tancat amb cremallera
i he llençat la clau al foc.

En una illa despoblada
m'hi he trobat al cap de poc
sense entendre què passava
i era jo que estava sol.

No volia exactituds?
Allò era viure en una esquerda!
Ara entenc alguns caràcters

que amb l'amor fan com els vàters:
per arribar a la pulcritud
abans desaigüen la merda.

incògnita

                                                 "Tenies les mans petites
                                                       i algunes pors
                                   concretes
                                                  i fosques."
Andreu Vidal

m'hi jugo lo que vulgues
que al caire del rovell
del nostre amor
ni els tus besos són de ferro
ni tens les bales tan dures.
si les fruites són madures
les collim o què cony passa?
si no m'erro la cuirassa
ja duu dies al desterro:
no és tan bell el que tenim?
potser enlluerna un pèl massa...
i les ulleres de sol
totes plenes de tarquim...
¿si abans era jo qui callava
ara ets tu qui duu mordaça?

al marge

'-Saps, les explicacions...'
Drieu La Rochelle

escric
per no
parlar escric
per no callar escric
per parlar escric
per callar
escric

opening

al final de l'escapada

va engegar tres trets

i un va matar l'uniforme

a contrallum

la imatge de bellesa

tètrica u esquiva

queia poc a poc

esquerdant-se

com l'amor a tres bandes

igual de meravellosa

que els passos de ball

d'una adolescent

amb pijama estripat

per una de les ratlles

el poema perdut de l'agost altre


-Els homes són iguals- deia el vell Dodu entre dues estrofes [...]

Gerard de Nerval


però els dies

desgravats de les faccions

de tots els homes

els grams de menys

de suar secrets

descosits

la mida de les claus

que arrosseguen

no és la mateixa:

els homes són iguals

fins que es ratllen

s'ataquen

o es deixen endur 

per la carretera desvirgada de fonemes

inventen llengües sinestèsiques

escriuen amb núvols de mapa meteorològic 

fogueres fines 

fins al fons frondós de la fornera

que s'esdevé solquejat 

per semalers somerencs

copsadors del fet diferencial




perquè la diferència 


és just aquest moment


de reflexió


(la)


cafè

oh, si hom sentís les guitarres!
les guitarres obscenes!
les de la guerra
d'anar per terra
sense penes
ni amarres!


somicoi (o repetir el prec del "som-hi, coi!")

Ni em sé les fonts d'energia 
ni on tinc els fonaments 
ni quin propòsit em guia.
Enric Casasses

 Vull dir que, a vegades,
quan tornes de les fires,
res és bonic del tot.
Si véns dels cavalls lluents
o de plorar per la bellesa
o has dormit nu al mig d'un delta,
res pot ser bonic del tot. 
No s'ha de tornar mai de les fires, 
que llavors és quan vols ser cavall
i renillar perquè saps ta natura.

MODERNISME

(dues
llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) 

Gabriel Ferrater

camines de nit
en nit
per la fosca del voler
que véns de la casa del desig
i tothora és estiu
trencadís

no més mai em vulguis

pituïtària promíscua al suador de les ninfes

la gran festa del perfum:
l'amor s'esmuny
endins del nas, el cor retruny
i dins del puny duc una gesta
que no resta ni un matís
a la conquesta.
l'escarbuny
que queda encès ho fa palès,

l'amor és pesta.

a les falles!

Era més puta que les gallines,
la xicona: diu que si anava al mercat
i els botiguers li triaven els ceps,
li guardaven els naps,
i de res feien estreps
car en tancar la botiga
la valenta concubina,
calenta, com una fura,
es deixava penetrar
per damunt de la verdura.

L'endemà, com cada dia,
les senyores de la vila
trobaven la fruita pansida,
moixa, tocada, envellida, groguenca, picada,
deslluïda, tota ella rosegada, entumida,
i la síndria de temporada
una de les mestresses
la va trobar... foradada.

fauleta

allargant el temps entre pas i pas
vam nar sortint l'un de l'altre
vam deixar entrar-hi el vent
jo no sabia on mirar
tu per primer cop vas fer
d'agulla boja de la brúixola
i ens vam acabar de perdre
perquè et seguia.

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme