incògnita

                                                 "Tenies les mans petites
                                                       i algunes pors
                                   concretes
                                                  i fosques."
Andreu Vidal

m'hi jugo lo que vulgues
que al caire del rovell
del nostre amor
ni els tus besos són de ferro
ni tens les bales tan dures.
si les fruites són madures
les collim o què cony passa?
si no m'erro la cuirassa
ja duu dies al desterro:
no és tan bell el que tenim?
potser enlluerna un pèl massa...
i les ulleres de sol
totes plenes de tarquim...
¿si abans era jo qui callava
ara ets tu qui duu mordaça?

al marge

'-Saps, les explicacions...'
Drieu La Rochelle

escric
per no
parlar escric
per no callar escric
per parlar escric
per callar
escric

opening

al final de l'escapada

va engegar tres trets

i un va matar l'uniforme

a contrallum

la imatge de bellesa

tètrica u esquiva

queia poc a poc

esquerdant-se

com l'amor a tres bandes

igual de meravellosa

que els passos de ball

d'una adolescent

amb pijama estripat

per una de les ratlles

el poema perdut de l'agost altre


-Els homes són iguals- deia el vell Dodu entre dues estrofes [...]

Gerard de Nerval


però els dies

desgravats de les faccions

de tots els homes

els grams de menys

de suar secrets

descosits

la mida de les claus

que arrosseguen

no és la mateixa:

els homes són iguals

fins que es ratllen

s'ataquen

o es deixen endur 

per la carretera desvirgada de fonemes

inventen llengües sinestèsiques

escriuen amb núvols de mapa meteorològic 

fogueres fines 

fins al fons frondós de la fornera

que s'esdevé solquejat 

per semalers somerencs

copsadors del fet diferencial




perquè la diferència 


és just aquest moment


de reflexió


(la)


powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme