piantao, piantao

TREBALL DIARI


[...]Il lavoro
(l’uomo solo non può non pensare al lavoro)
ridiventa l’antico destino che è bello soffrire
per poterci pensare.
Cesare Pavese

Són parets que s’aixequen
com aixeca l’ànim la beguda,
l’esperit de l’esperit hissat.
Com panteixen els peixos eixuts
amb l’úbula excitada
i els sentiments hirsuts
en sa puresa.
Tota tristesa ix en va,
tot tremolor no fa tremolar
cap de les parets.
S’alcen cors amb veus esquelet
que són més murs encara
i, a fora, s’escalda la intenció,
el record fa cara eterna,
i les estatues són estàtues.
Cap moral es calça sabates
per xafar la nostra terra.
Hi ha parets. Són muralles
que proven debades,
meitat per meitat,
de separar dues versions
diferents del mateix mal.
M’ofego en màscares
sense cap intenció i,
des que em vull redimir,
crec més en les marees.

d'un pas passat de guanys i pèrdues

massa vida i jo tan pobre
tanta llum i jo emparella
la millor jugada que és a soles
jo encapit a fer-la a dobles
mira quina vida
viuda? massa que s’allunya
del meu ideal
i alhora sóc perdut
que mai no trobo
oberta la porta
d’entrar a tots els laberints

però es va perdent

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme