Cartes a la Molinera (2) -Setembre rural i intransferible-

"la verdad, que tengo momentos de debilidad."
Andrés Calamaro

però tu que has trencat la closca nova
amb tratge de llimona decideixes
‘nar de puntes i aixecar les mans
sense respirar lluïssor amarga
al final de les escales
puges i baixes
sense fer soroll
tot trencat però nou comprat trencat
a les rebaixes de la life presa per
les solapes com la nit aquella
no la penses mai encara ja
vi ricordate,
caríssima
?
que entre les mans quan bec vida
i l'aigua se m'esmuny penso
que aprenc a prendre’t
la cara i que et beso
perquè ho havia fet enrera
quan tu eres pintura
embrutant
el meu cos
com jo m’embruto ara del ‘nar tirant
que, saps? que jo era blanc
quan et besava
a poc a poc
aprenent a caminar quasi relliscant
pels besos aquells tendresa total
de l’aigua d’un cos a l’altre
vasos comunicants
taques locals
estranys
òrgans
crancs

Cercle de maletes

El lugar nunca importa. Es otro sitio
-otro siempre- el objeto de mi viaje.

Josep Maria Fonollosa


He vist però ja no ho tinc clar.
Érem mandarines o molles de sucre?
Sembla que explota la tendresa
i l'oxigen se la menja.
Si els topants de roba cauen a trossos,
si ens exposem a tothom al carrer,
si el desig es torna fusta,
si... s'acaba la música.
Ha succeït un desfalc de sentiments:
el lladre ha creuat el riu per sota
i s'amaga en tots els esquelets;
s'amaga a l'os sacre marcat de dents.
Quan la intenció surt de sobte
de dins el catau, tot el que es perd
és felicitat que es guanya.

fermalls a la claveguera

Non ci sono ricordi su questo viso.
Cesare Pavese

No hi ha osques pels cantons:
les arestes finetes
que es mantenen
a despit de les revolcades
són la prova que existeixen
éssers déus controlant l’univers;
que dins el solc vermell
d’una esgarrapada futura
hi cap el llaç d’anada i tornada.

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme