abans ho feia així

"Posa-li comes i punts
a aquesta angúnia."
Gullem d'Efak


un mur diu que no et separa s'hi enganxa anuncis i s'hi deixa plorar a l'hora del sol dòcil la mateixa hora d'un dia diferent que obre la manta i t'hi fa cabre-hi és la cosa inesperada que fa foguera però hi cou carn comprada crua la gent al carrer no t'agrada a vegades però és com viatjar l'aprenentatge és com perdre's al bosc d'arbres caducs a la muntanya amb data i tot que ja ha passat segueixes dius menjant et planteges dius si el límit real és el que tu fas o si el trobaries darrere el tanc nuclear que et barra el camí de sirga recorregut abans arrossegant coses illa amunt que ara s'homenatja lliure i res ni ningú ha matat l'esposa abans que la fam d'aranya vermella trigués a arribar s'esperaven trets de matinada cruixides de fusta a mitjanit gemecs ofegats amb el coixí de migdiada semàfors en taronja gestos amb el braç perquè passin i avancin soldats sense excuses de no voler seguir el ritme no és el teu punt fort per això fas el camí sol amb les mans a les butxaques el cap dins el coll de l'americana els cigarrets a la porra i molta medicació indicada per a casos com el teu els casos de l'amor de fang car no pot ser d'una altra manera si véns d'on véns creus allò de la costella perquè sents un buit al pit si el mur es fa més gran si els anuncis no els suportes si a la manta es fa l'estiu i desapareix

faula primera: isop dorm baix d'un pont

"Som joves. No sentim cap pietat
pels silencis passats, i tenim pors
dels altres que ens distreuen de les nostres."
Gabriel Ferrater

no m'agrada el teu joc
i m'hi fas jugar com a un amic
no m'expliques les regles
i em castigues si la meva partida no és bona
oh, roïna! busca el partenaire idíl·lic!
busca'l entre els meus molts amics
que se t'ofereixen
busca'l entre els teus pocs amics
que ja coneixen el teu joc
busca'l fora dins endavant i en el passat
arrisca't de veres i aposta-ho tot
per aquell que duu la màscara
i no t'espantis si
quan l'hi treus
té la meva cara.

odisseu no creu en ell i munta un casino

ateu
ateu de tu
que de mi
mai me n'he cregut
ni un borrall
ni de res
que no m'he
empassat mai cap purga
car no l'he volgut existir
perquè sí
perquè tots en tinguin una
no però
un dia que no saps quin dia és
la tauleta s'omple de preguntes
i no pots sortir de casa
si no les contestes totes
o fas una cursa
per saber qui escapça qui
i quant ha costat la partida.

resolució

si no fos
no seria
no aniria
ni jo
a aquell lloc
on m'esperes
quan m'esperes
on t'esfigues
quan ta figa no fa ídem
el lloc de la X al mapa.
però sóc
i he de ser
i he d'anar-hi
i el lloc no és fet per esperar
per això no et trobo
ni t'esfigues
més aviat t'esfumes
o no hi has entrat mai.

massa ego

"que l'estructura
de l'univers banda d'aquí
són dues mans avall mirant avant
obertes en un què hi vols fer si
sóc així"
Enric Casasses

Tinc l'edat exacata de mentir
i sóc qui sóc perquè menteixo.
Sóc on sóc, sobre una mentida,
i tinc l'edat exacta de mentir.
I tot lo que digui serà mentida,
perquè estic obligat a mentir
i vull mentir i menteixo.
Tot és mentida lo que dic
i tinc l'edat exacta per fer-ho.
I aquest poema la tindrà sempre.

blablabla causa-efecte

quan parlen sense saber què
o quan escolten perquè sí
perquè els fa educats
tot i que no saben què escolten
i es forcen a mentir després
(i mentir és la forma més
despreocupada de ser un imbècil)
a la part dellà de la ciutat
s'embolica un nus de boira
amb les mans fredes meves
de l'espant concret
un altre cop aprenent a encaixar
novament grumolls enverinats
metereològis
tot i que lluny
molt lluny de lo que jo entenc
com a raó
i tots en tenim de raó
jo sóc qui en té més
i m'equivoco a cada punt.

Números vermells

Toca ballar sardanes
nus
nusos de carn quan toca punta
toca taló toca no ser
(apretar els ulls)
toca tocar a fosques guanyar tenebres
no gens sòlides
prémer botons vermells
soltar aigua riu avall
i dir MENTIDA.
I quan
alliberats
el nervi viu de la veritat
quedi al'aire com una corda de cello
haurem de passar-hi corrent
com si travesséssim
una línia de meta:
CRIDIN LA CAVALLERIA
QUE M'ENVOLTEN INDIS
AMB NAVALLES
I DONES PRECIOSES.
(mentidamentidamentidamentidamentidamentidamentidamentida)

Tarda sobre l'strada

"-És que no s'aturen mai de moure's?-digué Chloé [...]
-És que no són sempre els mateixos -digué Colin."
Boris Vian

Ens partíem el cap de meravella
a cops contra el pit
i, el delit,
refugi a mig fer,
venia de massa lluny
per arribar a temps.
Era una punta d'estrella esqueixada,
un barret volant al vent;
la gent més assenyada
escapçava la baralla
a les taules dels cafès.
Amb tot obert, mirant amunt
passaria un altre cop
aquell vol d'estornells:
"I què vol dir el color que s'emporten?"
"Vol dir, l'hivern que ens agrada."
"Vol dir les freixures del voler."
"Vol dir els pronoms i els possessius."
"Vol dir un tren fent marxa enrera?"
"Vol dir tota Europa parlant de nosaltres per un escàndol."
"Vol dir una fletxa a tota velocitat..."
"...foradant la mà d'una venedora de flors en blanc i negre."
"Vol dir un plat negre ple de sal sobre una allau de neu en una muntanya vora el mar mort."
"Vol dir córrer molt, però no del tot."
"Vol dir marxar, marxar..."
"Marxar i que t'esperin només coses de plàstic?"
"No!
Marxar i no portar regals."
"Marxar i no anar a Xina, per exemple?"
"Vol dir dinamita alls turmells.
Vol dir cop de dalla als genolls.
Vol dir sorracada a les segineres."
"Ah! Els ocells vols dir?"
"Sí".
"No ho sé del cert.
Em pensava que ho sabries tu".
"Només han passat uns mesos
però la saliva indigesta."
"Mira'ls, ja tornen."
"Tapa't, corre".

Bullshit

"Hi ha tanta pau en tu, hi ha tanta guerra"
Maria Mercè Marçal
el meu amor
de fang esvelt i fresc al coll
estival d'un amor voladís
i cobejós de l'amor mateix
l'amor obscur
que celen els calaixos
l'amor aquell primer que torna
armat amb motosserra
sota mil formes d'amor
i fa la guerra de la carn
per amor
a la vida.

Desubicació però epicentre

un llop té set, poll nu:
llepa la pell,
adés seda
ara pi, i para.
tipa'l a pit,
arrapa-li tot i la parra!
a sac, a l'alber, s'és rebla la casa.
i ser o rimini o roma, l'amor, oi? ni miro, resi.

ser o no res.

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme