Ocell en flames

Error 1 / Ocell picant molles d'entrepà al desaigüe d'una central nuclear

"Sempre fem -estem fent- alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer."
Joan Fuster


no sé què fer
els dies de cada dia sense pa
que la fornera ben desperta
em pasta el bla de la farina
per donar-me menja de v’ritat
que a les palpentes
amb mans covardes
no em llenço mai del tot
a fer fortuna
i torno a l’home misteriós
de l’abric de cap color
que no combini amb les estrelles
què he de fer
no ho sé
encara vaig i vinc pels dos estats
i la closca se m’ablana
com si em fes de pijama
no sé si cansat
dins la caixa de retalls
regulo el gota a gota
i l’única copa que bec
és la dels sostenidors
que queden d’una nit
de poesia
faig com si estés plena
i l’alço sobre el cap
buscant la bombeta
que li fa una aura com de santa
i m’encanta
i me la bec
llavors d’amagat
torno als meus vint
a seguir escrivint
a trobar la butlleta
i perdre el regal
perquè no em cal
seguir amb l’encanteri
de mentida de la sang
ensenyo el barret per les dues bandes
l’una ratada pel desig
l’altra sense fondo
reculo uns metres
sense trampa
i m’hi llenço bruscament
així desapareixo
i encara no tinc res clar
bé sí
un calamar
una fornera
un mag que sap
els meus vint anys
el truc que tu mai no sabràs
i una màniga folrada
on sempre hi guardo l'as

Cor -atge, -agre, -cat

"Venc romanços i versos,
barata llibertat."
Desideri Lombarte

Ditots que acusen, èrtics...
I què, si sóc poeta!
La ciutat m'és igual
d'esquerpa i bruta i plou.
D'acord. Voleu que us canti
allò que ja veieu...
És que us fa por de veure
allò que no veieu?
El nervi al viu ofert
als llamps, a les anades
i vingudes terribles
d’una veu, o d’un dit
alçat com una llança.
El cosset aprimat,
penitència inútil.
Mentre passen els taxis
lliures, els cotxes negres
de les honestes pompes
i hi ha una puta, verge
de ser puta, que enceta
el sobre d’un condó.
Mentre els abogats prims
i seriosos pugen
a un taxi pagat
per un client i són
clients per dues bandes.
I s’amorren a un guany
qualsevol, penitència
inútil, que tot és
penitència inútil.
I és en aquest inútil
moment fora de mi,
enmig del fred de fora,
enmig la penitència;
ara! ara és que vull
arrencar-te besades
furtives i esgarraps
contra un mur mascarat,
brut, com la consciència
del peregrí que busqui
també en la penitència
un agermanament
de dues consciències.
Menys per menys sempre és més,
i aquest és el miracle
que he buscat per les pàgines,
sens roba, exposat
a tota la cruesa
despullada d’aquella,
la nostra ponentada,
tret del llit per la nit
i declarat culpable
d'haver estat mal poeta.

Perdoneu-me un dia,
siusplau. Jo no ho faré.

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme