ocellet
dilluns, de maig 25, 2009
eduard
,
* * *
amb la intenció que no es notin
les coses que amaguen
han pintat les nines amb esmalt
* * *
ocell 3 / casa de fang sota una aixella
“Oh, l’amor humil
de les teves dones”.
Gabriel Ferrater
I ella, ella, la d’ara,
desclovava l’ungla
que ocultava llavors
sense temps, pur estiu
i blavor i ametllers.
Ella, ella, l’altra,
a deshora entrava
amb el peu dret per davant;
de les teves dones”.
Gabriel Ferrater
I ella, ella, la d’ara,
desclovava l’ungla
que ocultava llavors
sense temps, pur estiu
i blavor i ametllers.
Ella, ella, l’altra,
a deshora entrava
amb el peu dret per davant;
posava un pal a l’eix.
El parava bruscament
quan l’eix i el pal eren màquina
pura, carn de màquina.
Ella, ella, la tercera,
espectadora pacient
de tots els actes, la soferta,
amb les galtes fumejant
ofesa, ella, pel neutre
del vidre on esperava,
carrega el revòlver total
i, xisclant, se m’esborra,
Oblidosa, vaig degotant-la.
El parava bruscament
quan l’eix i el pal eren màquina
pura, carn de màquina.
Ella, ella, la tercera,
espectadora pacient
de tots els actes, la soferta,
amb les galtes fumejant
ofesa, ella, pel neutre
del vidre on esperava,
carrega el revòlver total
i, xisclant, se m’esborra,
Oblidosa, vaig degotant-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
