L'HORA DELS VERSOS

L’hora dels versos a vegades
durant les mirades
i les consignes de tots els mesos
empentant-se
arrossegant-se
excloent-se cada sensació
i totes les punxades
ningú t’espera a l’aeroport
de les imatges
sobretot perquè mai has agafat l’avió
del paradigma no
de la sang a la boca no
de la terra conreada a vegades
durant les mirades i els excessos
potser que sí
és igual
ja no te’n recordes
l’hora dels versos

-

ets patidor de mena
ets la mena de poeta
que sense arribar mai a ser-ho
ha d’escriure per sobreviure
ets la mena de condemna
que compleix l’anacoreta
que sense arribar mai a ser-ho
ha de viure per saber-se lliure
la distància que us separa és
l’ànsia de la carn
el parany dels giravolts
carnissers
la misèria d’un vespre de dilluns
i un matalàs

-

l’hora dels versos
t’acassa
t’assetja
totes les hores són l’hora dels versos
l’hora de la fel retornant-te
l’hora de l’escopir poesia mirant a totes bandes
l’hora de la guerra i dels ostatges
l’hora fotuda del tedi
l’hora gloriosa de la carn
ah, la carn
ningú és més carnívor que jo

-

l’hora dels versos
potser un engany
l’oasi que s’amaga a la muntanya
serps i poetes
rosari de carn
amb novenes venials
els genitals totals
és l’hora propícia
per la lletra
potser l’hora de l’escrúpol
del pintallavis en un got
l’hora de les turistes
amb tendència al càncer
potser l’hora dels comunicadors televisius
l’hora de les ballarines ensangrentades
per la sodomia amb ulleres trencades
potser l’hora dels robatoris de carteres
i de les línies fines d’adulteris
i de les cambres d’uns hostals
on es troben els organitzadors
d’un atemptat
potser l’hora de les rameres africanes
fent petar globus de xiclet
plens de semen
o de sal o de sabó econòmic
i també l’hora de la inconsciència
i l’hora del futbol
l’hora dels taxistes esmorzant
i l’hora del camí a l’aeroport
l’hora de marxar
i l’hora d’asseure’s al wàter amb una llibreta i un llapis
i l’hora de la solitud
i totes
i cadascuna de les hores
i l’hora que una mare
diu que ho és
i l’amant es deixa caure nuet
sobre un foutón folrat de vellut vermell
ple de taques i botanes
i l’hora d’agafar el fill als braços
i l’hora d’agafar el llibre als braços
i l’hora que t’han de tallar els braços
i la totalitat de les hores
i l’hora de fer tornar més verge
que mai una adolescent

l’hora de l’atac de cor
a l’hora d’escriure

4 Response to "L'HORA DELS VERSOS"

  1. Anònim says:

    Es molt bo. Enhorabona..
    Mo se mai que dir, pero trobo que no fa falta. Ja ho saps.

    Ladonaceba

    Anònim says:

    per primer cop em trobo amb les teves paraules, i és com aquell primer dia que coneixes a algú meravellós, o veus per primer cop un paratge salvatge.
    si les teves paraules les convertís en una dansa , em quedaria aturada només escoltant les sensacions internes,i després arribaria un fibló de moviment que m'enganxaria per tot el meu cos.
    més tard, vendria la calma.

    un petonàs, d'una dansaire de ses illes.

    esparsos

    Eduard says:

    moltes gràcies a tothom (fins i tot a en pau) per les vostres paraules. de debó, gràcies!

    eduard

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme