(re-trobat al calaix, -o disc dur)
divendres, d’octubre 24, 2008
eduard
,
la rectificació del discurs és un pas més
cap a la seva ràpida putrefacció
diu en carles
des d’ahir doncs un pes de pilars
romania distret quan el sobte de dins
era tot un ai que sobresortia
i planxàvem el temps amb el vapor
que recordàvem
quina explosió de nuesa
quan te vaig fer l’amor a la punta del fangar
i vaig tancar un cicle!
ets la cosa més bonica que he vist mai..., i en realitat el fangar també m'ha fet tancar molts cicles, l'ultim també va ser nuesa, tendresa però un amor que s'apagava.
De fet ara m'has fet tornar a tenir aquelles ganes boges d'anar a veure com el sol ens diu adeu cada dia.
Felicitats...