Sé que escric per al futur,
que ho deixo ple de pols
instantània, ple de fang,
i no ho sabran encara.
I m'és igual, com igual
m'és el circuït tancat
on es pot tancar un gat
fins ofegar-lo d'inquietud.
Que quiet no en sap, el gat,
d'estar-se, i es torna boig.
També cobert de terra,
al taüt, el mort que no era mort,
s'inquieta en obrir el ulls
des del futur dels ulls rígids
i es resigna tornat en pensament.
Però no es lamenta
ni tan sols quan sap
que en tornar a ser forma
dins el circuït
tornarà a ser tancat, com el gat,
o serà el gat i estarà tancat.