d'un pas passat de guanys i pèrdues

massa vida i jo tan pobre
tanta llum i jo emparella
la millor jugada que és a soles
jo encapit a fer-la a dobles
mira quina vida
viuda? massa que s’allunya
del meu ideal
i alhora sóc perdut
que mai no trobo
oberta la porta
d’entrar a tots els laberints

1 Response to "d'un pas passat de guanys i pèrdues"

  1. wandy says:

    El rebuix es l'intenció que torna i et diu:
    Ves a pendre pel sac!!
    el cuixi algunes nits es com el sac de gemecs... (tenia ganes de dir-ho).
    Quan el voler i no voler arriba tard al dentista i t'has de tenir el queixal curcat (no volia dir-ho però ho e dit).
    Quan l'inflexibilitat ens fa perdre l'anima i ens convertim amb abrics de bisó ...
    I no tenim il-lusio per empendre perque estem massa ocupats amb els embolics que hens fan pam i pipa davant lo nas.
    pero no et deixes enganyar....
    Els diners no sirien mai suficients.
    I llavors que es el que no es pot comprar amb diners???.
    El cop d'ullet que t'envio.
    L'abraçada que t'asperes.
    la truita de pataques de la iaia...
    Romp l'espirall!
    Corall!
    Alçat i camina...

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme