d'un pas passat de guanys i pèrdues
dimecres, de febrer 18, 2009
eduard
,
massa vida i jo tan pobre
tanta llum i jo emparella
la millor jugada que és a soles
jo encapit a fer-la a dobles
mira quina vida
viuda? massa que s’allunya
del meu ideal
i alhora sóc perdut
que mai no trobo
oberta la porta
d’entrar a tots els laberints
El rebuix es l'intenció que torna i et diu:
Ves a pendre pel sac!!
el cuixi algunes nits es com el sac de gemecs... (tenia ganes de dir-ho).
Quan el voler i no voler arriba tard al dentista i t'has de tenir el queixal curcat (no volia dir-ho però ho e dit).
Quan l'inflexibilitat ens fa perdre l'anima i ens convertim amb abrics de bisó ...
I no tenim il-lusio per empendre perque estem massa ocupats amb els embolics que hens fan pam i pipa davant lo nas.
pero no et deixes enganyar....
Els diners no sirien mai suficients.
I llavors que es el que no es pot comprar amb diners???.
El cop d'ullet que t'envio.
L'abraçada que t'asperes.
la truita de pataques de la iaia...
Romp l'espirall!
Corall!
Alçat i camina...