Cartes a la Molinera (1)

Everything is broken up and dances.
The Doors

He tornat al refugi antiaeri
tot enrunat i plantes i pedres
mirant amunt encara trobaria
el tabac amagat unes pàgines
que vaig escriure mentre plovia
tot d’una manera aclaridora
que ja aleshores era el verd roent
el pou i la lluna i tremolar
tot era u al moment exacte
del mètode de voler i voler
guiats per la remor de ganxet
i el blanc dur de la fredor inventada
tot invenció pura no existia
el peix lluent sinó de passada
una nit vora la llum de cera
tota boca que em menjava els dies
que era tot mirar pel foradet
del riure roig de cirera i galtes
que el meu xiquet que encara busca
per les pedres la xiqueta teua
de la mà presa i el bè intacte
cumplia anys esperant olors
i els dies viscuts i ben apresos
la memòria en un racó passant
llàgrimes pel forat d’un cabell
tot menjat pel dies de voràgine
que no sé si es saben a les parets
quatre que et fan barraca i et miren
tots els angles com ho feia jo
quan ens fèiem sense que ho sabéssim
ai molinera al remolí teu...!
no puc saber perquè em tempta tant
refer la casa amb pedres del niu
d’ametralladores que hi ha al riu
i m’he carregat uns quants avions
en uns papers escrits passats d’ulls

1 Response to "Cartes a la Molinera (1)"

  1. Aliena says:

    a me, piace*

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme