Cartes a la Molinera (2) -Setembre rural i intransferible-
dimecres, de juliol 29, 2009
eduard
,
"la verdad, que tengo momentos de debilidad."
Andrés Calamaro
però tu que has trencat la closca nova
amb tratge de llimona decideixes
‘nar de puntes i aixecar les mans
sense respirar lluïssor amarga
al final de les escales
puges i baixes
sense fer soroll
sense fer soroll
tot trencat però nou comprat trencat
a les rebaixes de la life presa per
les solapes com la nit aquella
no la penses mai encara ja
les solapes com la nit aquella
no la penses mai encara ja
vi ricordate,
caríssima?
caríssima?
que entre les mans quan bec vida
i l'aigua se m'esmuny penso
que aprenc a prendre’t
la cara i que et beso
i l'aigua se m'esmuny penso
que aprenc a prendre’t
la cara i que et beso
perquè ho havia fet enrera
quan tu eres pintura
embrutant
el meu cos
el meu cos
com jo m’embruto ara del ‘nar tirant
que, saps? que jo era blanc
quan et besava
a poc a poc
a poc a poc
aprenent a caminar quasi relliscant
pels besos aquells tendresa total
de l’aigua d’un cos a l’altre
vasos comunicants
taques locals
estranys
òrgans
de l’aigua d’un cos a l’altre
vasos comunicants
taques locals
estranys
òrgans
crancs
0 Response to "Cartes a la Molinera (2) -Setembre rural i intransferible-"
Publica un comentari a l'entrada