dimecres, de setembre 22, 2010
eduard
,
1 Comment
El punt final (o inicial):
com que no em suporto, me'n distancio.
Fins el proper encreuament!
Aquest bloc va dedicat a Laura, Montse i Mónica.
I a la resta d'empremptes que em delaten.
I a la fàbrica de misteris.
I a la màgia constant.
Consulteu els oracles!
TANCAT.
diumenge, de setembre 19, 2010
eduard
,
0 Comments
Per tornar a ser com era
he aixecat una presó,
m'hi he tancat amb cremallera
i he llençat la clau al foc.
En una illa despoblada
m'hi he trobat al cap de poc
sense entendre què passava
i era jo que estava sol.
No volia exactituds?
Allò era viure en una esquerda!
Ara entenc alguns caràcters
que amb l'amor fan com els vàters:
per arribar a la pulcritud
abans desaigüen la merda.
divendres, de juliol 30, 2010
eduard
,
0 Comments
"Tenies les mans petites
i algunes pors
concretes
i fosques."
Andreu Vidal
m'hi jugo lo que vulgues
que al caire del rovell
del nostre amor
ni els tus besos són de ferro
ni tens les bales tan dures.
si les fruites són madures
les collim o què cony passa?
si no m'erro la cuirassa
ja duu dies al desterro:
no és tan bell el que tenim?
potser enlluerna un pèl massa...
i les ulleres de sol
totes plenes de tarquim...
¿si abans era jo qui callava
ara ets tu qui duu mordaça?
divendres, de juliol 30, 2010
eduard
,
0 Comments
'-Saps, les explicacions...'
Drieu La Rochelle
escric
per no
parlar escric
per no callar escric
per parlar escric
per callar
escric
dimarts, de juliol 13, 2010
eduard
,
1 Comment
al final de l'escapada
va engegar tres trets
i un va matar l'uniforme
a contrallum
la imatge de bellesa
tètrica u esquiva
queia poc a poc
esquerdant-se
com l'amor a tres bandes
igual de meravellosa
que els passos de ball
d'una adolescent
amb pijama estripat
per una de les ratlles
dimarts, de juliol 06, 2010
eduard
,
0 Comments
-Els homes són iguals- deia el vell Dodu entre dues estrofes [...]
Gerard de Nerval
però els dies
desgravats de les faccions
de tots els homes
els grams de menys
de suar secrets
descosits
la mida de les claus
que arrosseguen
no és la mateixa:
els homes són iguals
fins que es ratllen
s'ataquen
o es deixen endur
per la carretera desvirgada de fonemes
inventen llengües sinestèsiques
escriuen amb núvols de mapa meteorològic
fogueres fines
fins al fons frondós de la fornera
que s'esdevé solquejat
per semalers somerencs
copsadors del fet diferencial
perquè la diferència
és just aquest moment
de reflexió
(la)
divendres, de juny 25, 2010
eduard
,
0 Comments
oh, si hom sentís les guitarres!
les guitarres obscenes!
les de la guerra
d'anar per terra
sense penes
ni amarres!
dijous, de maig 20, 2010
eduard
,
1 Comment
Ni em sé les fonts d'energia
ni on tinc els fonaments
ni quin propòsit em guia.
Enric Casasses
Vull dir que, a vegades,
quan tornes de les fires,
res és bonic del tot.
Si véns dels cavalls lluents
o de plorar per la bellesa
o has dormit nu al mig d'un delta,
res pot ser bonic del tot.
No s'ha de tornar mai de les fires,
que llavors és quan vols ser cavall
i renillar perquè saps ta natura.
dimecres, de maig 12, 2010
eduard
,
0 Comments
(dues
llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire)
Gabriel Ferrater
camines de nit
en nit
per la fosca del voler
que véns de la casa del desig
i tothora és estiu
trencadís
no més mai em vulguis
dissabte, de març 20, 2010
eduard
,
0 Comments
la gran festa del perfum:
l'amor s'esmuny
endins del nas, el cor retruny
i dins del puny duc una gesta
que no resta ni un matís
a la conquesta.
l'escarbuny
que queda encès ho fa palès,
l'amor és pesta.
dijous, de març 11, 2010
eduard
,
1 Comment
Era més puta que les gallines,
la xicona: diu que si anava al mercat
i els botiguers li triaven els ceps,
li guardaven els naps,
i de res feien estreps
car en tancar la botiga
la valenta concubina,
calenta, com una fura,
es deixava penetrar
per damunt de la verdura.
L'endemà, com cada dia,
les senyores de la vila
trobaven la fruita pansida,
moixa, tocada, envellida, groguenca, picada,
deslluïda, tota ella rosegada, entumida,
i la síndria de temporada
una de les mestresses
la va trobar... foradada.
diumenge, de gener 24, 2010
eduard
,
0 Comments
allargant el temps entre pas i pas
vam nar sortint l'un de l'altre
vam deixar entrar-hi el vent
jo no sabia on mirar
tu per primer cop vas fer
d'agulla boja de la brúixola
i ens vam acabar de perdre
perquè et seguia.
