somicoi (o repetir el prec del "som-hi, coi!")
dijous, de maig 20, 2010
eduard
,
Ni em sé les fonts d'energia
ni on tinc els fonaments
ni quin propòsit em guia.
ni on tinc els fonaments
ni quin propòsit em guia.
Enric Casasses
Vull dir que, a vegades,
quan tornes de les fires,
res és bonic del tot.
Si véns dels cavalls lluents
o de plorar per la bellesa
o has dormit nu al mig d'un delta,
res pot ser bonic del tot.
No s'ha de tornar mai de les fires,
que llavors és quan vols ser cavall
i renillar perquè saps ta natura.
M'ha agradat la coincidència (o no) del que vaig escriure jo l'altre dia, tornant de la meva fira.
Tampoc no en volia tornar...
No cal tornar-ne.
No sé si són els dies de fira
o els jocs amb pallassos
els globus d'heli i colors
o els vestits plens de flors.
No sé si són les mans petites
o els cabells desbridats
les galtes enceses
o els genolls destapats.
O si és que els dies de fira
em retornen els estampats,
els sols eterns i el permís de ballar
sense pensar en qui em pugui mirar.
No sé si són les caigudes
els plors que fugen amb caramels
les moixaines o els estels
la inconsciència o la innocència.
No sé si és que tot això
ja s'ha esvait del tot
o si és que jo encara ho guard
en algun secret racó.
O si és que els dies de fira
em retornen els estampats,
els sols eterns i el permís de ballar
sense pensar en qui em pugui mirar.
m*