Diran de tu
que has tocat fang
al fons del pou;
que ja que hi ets,
per què no et quedes?
Que l’escrutini
et deixa fora
de qualsevol
adveniment.

Però tu has vist
les llengües de foc
conformant el ritus;
has ofert la barba
fina a déus i ídols.
Fins t’has deixat vèncer
per veus trencalloses
de crancs i mol·luscs.

Que no t’enganyin:
toca’l, el fang.
Fes-lo motiu
dels teus escrits.
Davalla al pou
sempre que ho vulguis,
i, si algun dia
pots, decideix
quedar-t’hi un temps.

T’anirà bé.

A dalt, mentrestant,
es barallaran
per tocar altres fangs.
Per baixar a altres
pous a recollir-ne.

No deixis entrar
mai a ningú més.

Faràs els versos
com els fa un déu
i, igual que ell,
els desfaràs
a voluntat
jugant tot sol
al teu racó,
malgrat els homes,
es qüestionin
a totes hores
si en realitat
encara ets viu
o escrius encara
des d’algun lloc
blanc impossible.

la rectificació del discurs és un pas més
cap a la seva ràpida putrefacció
diu en carles
des d’ahir doncs un pes de pilars
romania distret quan el sobte de dins
era tot un ai que sobresortia
i planxàvem el temps amb el vapor
que recordàvem
quina explosió de nuesa
quan te vaig fer l’amor a la punta del fangar
i vaig tancar un cicle!

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Gabriel Ferrater; Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972

"Eduard Carmona i Joan Rovira fan l’amor i la mort des de la vida d’un text excepcional. El cor, el xucla un remolí que des de l’inici de l’espectacle s’instal•la en cada espectador. La gana es fa present. La tristesa és d’aquelles que nodreixen. La bellesa puja i baixa i la llum groguenca de 110w anuncia luxosament un èxtasi en blanc i negre, malgrat que morin alguns àngels. Rompen el Coral."