Cor -atge, -agre, -cat
dimarts, d’abril 07, 2009
eduard
,
"Venc romanços i versos,
barata llibertat."
Desideri Lombarte
Ditots que acusen, èrtics...
I què, si sóc poeta!
La ciutat m'és igual
d'esquerpa i bruta i plou.
D'acord. Voleu que us canti
allò que ja veieu...
És que us fa por de veure
allò que no veieu?
El nervi al viu ofert
als llamps, a les anades
i vingudes terribles
d’una veu, o d’un dit
alçat com una llança.
El cosset aprimat,
penitència inútil.
Mentre passen els taxis
lliures, els cotxes negres
de les honestes pompes
i hi ha una puta, verge
de ser puta, que enceta
el sobre d’un condó.
Mentre els abogats prims
i seriosos pugen
a un taxi pagat
per un client i són
clients per dues bandes.
I s’amorren a un guany
qualsevol, penitència
inútil, que tot és
penitència inútil.
I és en aquest inútil
moment fora de mi,
enmig del fred de fora,
enmig la penitència;
ara! ara és que vull
arrencar-te besades
I què, si sóc poeta!
La ciutat m'és igual
d'esquerpa i bruta i plou.
D'acord. Voleu que us canti
allò que ja veieu...
És que us fa por de veure
allò que no veieu?
El nervi al viu ofert
als llamps, a les anades
i vingudes terribles
d’una veu, o d’un dit
alçat com una llança.
El cosset aprimat,
penitència inútil.
Mentre passen els taxis
lliures, els cotxes negres
de les honestes pompes
i hi ha una puta, verge
de ser puta, que enceta
el sobre d’un condó.
Mentre els abogats prims
i seriosos pugen
a un taxi pagat
per un client i són
clients per dues bandes.
I s’amorren a un guany
qualsevol, penitència
inútil, que tot és
penitència inútil.
I és en aquest inútil
moment fora de mi,
enmig del fred de fora,
enmig la penitència;
ara! ara és que vull
arrencar-te besades
furtives i esgarraps
contra un mur mascarat,
brut, com la consciència
del peregrí que busqui
també en la penitència
un agermanament
de dues consciències.
Menys per menys sempre és més,
i aquest és el miracle
que he buscat per les pàgines,
sens roba, exposat
a tota la cruesa
despullada d’aquella,
la nostra ponentada,
tret del llit per la nit
i declarat culpable
d'haver estat mal poeta.
Perdoneu-me un dia,
siusplau. Jo no ho faré.
contra un mur mascarat,
brut, com la consciència
del peregrí que busqui
també en la penitència
un agermanament
de dues consciències.
Menys per menys sempre és més,
i aquest és el miracle
que he buscat per les pàgines,
sens roba, exposat
a tota la cruesa
despullada d’aquella,
la nostra ponentada,
tret del llit per la nit
i declarat culpable
d'haver estat mal poeta.
Perdoneu-me un dia,
siusplau. Jo no ho faré.
0 Response to "Cor -atge, -agre, -cat"
Publica un comentari a l'entrada