Error 1 / Ocell picant molles d'entrepà al desaigüe d'una central nuclear

"Sempre fem -estem fent- alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer."
Joan Fuster


no sé què fer
els dies de cada dia sense pa
que la fornera ben desperta
em pasta el bla de la farina
per donar-me menja de v’ritat
que a les palpentes
amb mans covardes
no em llenço mai del tot
a fer fortuna
i torno a l’home misteriós
de l’abric de cap color
que no combini amb les estrelles
què he de fer
no ho sé
encara vaig i vinc pels dos estats
i la closca se m’ablana
com si em fes de pijama
no sé si cansat
dins la caixa de retalls
regulo el gota a gota
i l’única copa que bec
és la dels sostenidors
que queden d’una nit
de poesia
faig com si estés plena
i l’alço sobre el cap
buscant la bombeta
que li fa una aura com de santa
i m’encanta
i me la bec
llavors d’amagat
torno als meus vint
a seguir escrivint
a trobar la butlleta
i perdre el regal
perquè no em cal
seguir amb l’encanteri
de mentida de la sang
ensenyo el barret per les dues bandes
l’una ratada pel desig
l’altra sense fondo
reculo uns metres
sense trampa
i m’hi llenço bruscament
així desapareixo
i encara no tinc res clar
bé sí
un calamar
una fornera
un mag que sap
els meus vint anys
el truc que tu mai no sabràs
i una màniga folrada
on sempre hi guardo l'as

0 Response to "Error 1 / Ocell picant molles d'entrepà al desaigüe d'una central nuclear"

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme