des del dia de dir
coses curtes com cosides
vaig voladís vogant
fiblades fosques fora fiascos
m'entortolligo mesquí
no només nits negres
sinó sines
de desig dual
lluents llampuguejant lleteta
dolça de dents
que quina queda
sona sempre si som sords?
la línia límit la labora
igual i incisiva
talment tots tutejant
i intactes insistim intemperants