Ocell al cel

A la muntanya russa
on tinc la casa
les aranyes són tan fines
que un quan les veu
no sap si les imagina.
No ho sap fins que la més nina
d'una revolada clava un mos
coent com ganiveta de foc
i la muntanya puja i baixa
en ple deliri de verí.
I la casa,
finestres obertes a l'aventura,
sóc jo mateix volent un món que gira.

1 Response to "Ocell al cel"

  1. Unknown says:

    si senyor.
    muà

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme