Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Gabriel Ferrater

us voleu arriscar
i no sabeu res
dels doblecs del cos,
de les convulsions,
dels camins desconeguts:
aneu pel passadís obscur
brandant un ganivet,
foragitant les ombres més denses;
penseu que l'embocall negre
us fa crèixer el nom.
tot això és una bona merda.
estimeu com bojos!
sabreu què és el risc
quan, vulguent aixecar
el ganivet de nou,
descobriu les vostres mans
de mantega
totes pel terra fetes
flors marcides per la por.