només ressuscito mansament

ara ja no et vull
però
ai com t'he volgut!
fins i tot quan et veia
abandonada a les dents de les bèsties
et besaria els palmells
i t'escopiria a la boca.
m'agrada esperar una manta
quan estic amb tu:
jeus tan bé després de la cacera!
(ep, desmemoriat,
aquesta raó no és nostra!
no ho veus?)
(tanta ciutat
i jo neda que neda
amb la roba posada )
-he pensat avui
matar un contrabaixista
xiulant música de crim-
però vet aquí
que l'ocell lira
ha descobert abans el seu cadàver
i se l'emporta
i com no porten els mateixos diccionaris
se li indigesta i no pot volar
agafa rigidesa a les ales
i el caçador ha vist la presa
sacsejar-se des d'unes dents
ha sentit por per primer cop
i s'ha fet cristià

(em moro de tu
de falta de flors al pit)

de voler-te
a no volar
sense sospites
no com de volar
a no voler-te
que hi ha una copa i prou

trencada
si vols

0 Response to "només ressuscito mansament"

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme