Giudecca, la dansa i jo

Són nens, crancs, titelletes
inanimades, a voltes estàtues 
de carn, de parada vida humana. 
Uns ànims deturats en el temps; 
una voluntat desubicada en l’espai. 
Coses sense relació. Múltiples  
desconeguts. Aïllaments personals. 
De sobte hi ha una mà 
que amb un fil de llum 
travessa la sala; un raig de música 
que surt de sota les fustes i envolta 
els nens, els crancs, les titelletes 
inanimades, les ocasionals estàtues 
de carn i els abraça. Els ressegueix 
l’esperit, com a través d’unes venes 
solemníssimes. Els penja pel cos. 
Quan es mouen deixen un rastre 
de música. Ja viuen. Ja formen 
part del calidoscopi que giro.
Venècia 2006.

(De 'Bouesia 2007, Regsexcital de bouversos'. Ed. Arola. Col·lecció Dàctil.

5 Response to "Giudecca, la dansa i jo"

  1. wandy says:

    bo. molt bo

    titelletes de paper
    mamelletes que chuclà
    cireretes que chulà
    boretes de riu per sonriure
    felicitat que s'hen riu
    juventut que marche
    inicials i fotografies
    forquilles d'inocsidable soto terra
    la terra che ti a visto naiscere
    la terra che non dimentichi...

    wandy says:

    i tot aixo perque estic rustit com una canya de riu a l'estiu...

    Eduard says:

    Moltes ganes de que ens trobem, carnús!

    wandy says:

    si fosa un gay et diria:

    estaria hores i hores llepante el cul
    a cambi de que hem donesis una mica del teu talent.
    ;-)

    Una forta abraçada company, saludam a la familia bouetica i del Delta i de Tarragona i de la mare patria que hem va parir.

    (recorda que te teniu una cita el 5 de deptembre a sardenya)

    wandy says:

    Non vorrei sputanarli il Blog, quindi la smetto con questi messaggi.

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme