"Posa-li comes i punts
a aquesta angúnia."
Gullem d'Efak

un mur diu que no et separa s'hi enganxa anuncis i s'hi deixa plorar a l'hora del sol dòcil la mateixa hora d'un dia diferent que obre la manta i t'hi fa cabre-hi és la cosa inesperada que fa foguera però hi cou carn comprada crua la gent al carrer no t'agrada a vegades però és com viatjar l'aprenentatge és com perdre's al bosc d'arbres caducs a la muntanya amb data i tot que ja ha passat segueixes dius menjant et planteges dius si el límit real és el que tu fas o si el trobaries darrere el tanc nuclear que et barra el camí de sirga recorregut abans arrossegant coses illa amunt que ara s'homenatja lliure i res ni ningú ha matat l'esposa abans que la fam d'aranya vermella trigués a arribar s'esperaven trets de matinada cruixides de fusta a mitjanit gemecs ofegats amb el coixí de migdiada semàfors en taronja gestos amb el braç perquè passin i avancin soldats sense excuses de no voler seguir el ritme no és el teu punt fort per això fas el camí sol amb les mans a les butxaques el cap dins el coll de l'americana els cigarrets a la porra i molta medicació indicada per a casos com el teu els casos de l'amor de fang car no pot ser d'una altra manera si véns d'on véns creus allò de la costella perquè sents un buit al pit si el mur es fa més gran si els anuncis no els suportes si a la manta es fa l'estiu i desapareix