per passadissos
per llunes de cristall
per les pobres taules
mal parades de la ment
per l’estranya configuració
dels escacs sobre el carrer
per l’estèril confidència
amb veu de desert
per canals d’aigua de set colors
un capvespre d’innocència
pel cabal crescut de l’alegria
amb les nines russes
que eren les mans nostres
per la fonda tarda d’un setembre
que tocàrem els tels fins
de la tristesa amb els llavis
per l’amargor de les delícies
pel gest dolgut de les magranes
que vam veure en una boca
pel tabac a la tauleta
per la cendra d’alguns morts
per entremig de les notícies de la tele
per sobre les onades grises
de l’hivern que pressentíem
per l’arrap a les entranyes
de l’olor del teu coll
que era tanta que ofenia