no hi ha de què

Us he trobat cosint debades
els parracs de la conducta
dels vostres druts tothora descalços.
No he temptat la intenció
d’estendre un braç
en corba
com corda d’estendre carregada
de parracs gastats
de druts ocasionals
debades estesos per si el sol que soleja
com el vent venteja
certes solituds massa discretes
pot convertir-los en menja de saciar.
Vós sabeu quina misèria heu triat
per rebolcar-vos-hi,
quins sargits deureu posar.
‘Saciareu la gana amb vostra sang i patiments.’
I, en veritat us dic,
que no calia que fos amb els meus.

0 Response to "no hi ha de què"

Publica un comentari a l'entrada

powered by Blogger | WordPress by Newwpthemes | Converted by BloggerTheme