Tot tornar és agressiu
menys el teu mig tornar,
que és compassiu.
Entre ulls i vestidets comprens
l’alegria del silenci que preserves,
tot i l’odi que fa de mur.
Mires sense gosar desfer el nus del llaç
que subjecta el teu estat anímic
a un passat proper com un veí
i al futur preciós que et desitjo.
No t’adones, però, que hi ha un present
que va solt, amarres tallades
cercant amo entre boires gens clares.