Una tristesa com de Pessoa
ha ocupat avui l’habitació.
Voldria vestir de feltre gris
aquesta nit quan surti de casa.
Encendre una cigarreta, dos,
passejar gris pels carrers de pedra
portant un punt de foc a la boca.
Seria una imatge d’esperança.
M’enyoro, tal vegada, un poc.
Si obro la finestra i hi entra
la pluja primera de setembre
recordaré els miralls petits,
les nostres ombres i els matalassos,
la ruleta tota en moviment
des del primer dia de juguesca.
La cançó del rodamón aquell
que era jo amagant-me, sorrut,
dins la gavardina dels poemes.
Algú estripa a l’aire un tros de roba
roja just quan entra la tardor
des del fred en punta del pinyol
d’un gínjol badocat per l’espera.
No és que pateixi: és l’esgarrif
que em fa tallets amb ungles de dona.